Fou fundada el 4 de maig de 1922 amb el nom de Federación de Esgrima de Cataluña, per les sales d’armes de l’Ateneu Barcelonès, el Círculo Ejército y Armada, el Gimnàs Solé i el Tiro Nacional. Tingué un precedent en l’Associació d’Esgrima de Barcelona, fundada el 1913 i que l’any següent obtingué el títol de “Reial”. Aquest primer organisme federatiu prengué part en l’organització dels primers campionats d’Espanya (1916), en no existir encara una federació d’àmbit estatal, ni regional a part de la catalana. El primer president fou Artemi Bordas. El 1982, després del parèntesi franquista, recuperà el nom de Federació d’Esgrima de Catalunya, però el 1994 adoptà de nou el nom actual. La seva funció consisteix a reglamentar i regular la pràctica de l’esgrima a Catalunya, organitzar els campionats de Catalunya de les tres armes –espasa, floret i sabre– i seleccionar els tiradors que la puguin representar. Des del 1994 un programa de tecnificació endegat per la federació ha portat els millors esgrimidors catalans a incorporar-se a l’estructura de la Residència Blume i del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, fet que ha suposat un salt qualitatiu de l’esgrima catalana. Amb seu a Barcelona, té 1.137 llicències federatives i organitza cada any el Circuit Català, que inclou les competicions de la Lliga Catalana i els Campionats de Catalunya.
Cartell anunciant el Campionat de Catalunya d’Esgrima del 2011, organitzat per la Federació Catalana d’Esgrima
Federació Catalana d’Esgrima