Fou constituïda l’any 1966, i té el seu precedent en l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona, fundada el 1903, i en la posterior Associació de Lawn Tennis de Catalunya (1913).
Presidents de la Federació Catalana de Tennis
S’encarrega de la implantació, la difusió, la formació i el desenvolupament d’aquest esport. A partir de la dècada de 1970 l’afició pel tennis a Catalunya visqué una gran expansió a causa de la proliferació de grans jugadors professionals com Andrés Gimeno o Manolo Orantes. Aquest fenomen es veié encara més enfortit a la dècada de 1990 amb els èxits tennístics iniciats per Emilio Sánchez Vicario, Sergi Bruguera, Carles Costa i Arantxa Sánchez Vicario, i continuats per Àlex Corretja i Albert Costa, entre d’altres. Des del 1992, té la seu al Centre Municipal de Tennis Vall d’Hebrón de Barcelona, escenari de la competició tennística dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992). A l’octubre de l’any 1997, s’inaugurà a Barcelona el Tennis Museum de la Federació Catalana de Tennis, gràcies a un conveni signat amb el Museu Olímpic de Lausana (Suïssa). L’any 2003, coincidint amb el centenari de la federació, es realitzaren un seguit d’actes commemoratius i debutà la selecció catalana de tennis en un enfrontament amistós contra el Marroc. Organitza moltes de les competicions internacionals i estatals que es disputen a Catalunya. També s’encarrega de la formació de tècnics i àrbitres, així com de l’assessorament i la defensa dels interessos dels clubs i dels esportistes, que l’any 2011 eren més de 38.000, repartits en més de 250 clubs afiliats. Gestiona quatre instal·lacions esportives, a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, on té la seu del Centre Internacional de Tennis–, Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat. Aquesta darrera és, a la vegada, el centre de tecnificació de tennis de la federació, homologat per la Federació Internacional de Tennis. L’any 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.