Format al Club Tennis Barcino (CTB), fou campió de Catalunya infantil (1946, 1947, 1948) i júnior (1950). Al principi dels anys seixanta guanyà el Campionat d’Espanya per equips amb el CTB, del qual fou director esportiu (1964-67). Fou també director esportiu de la Federació Espanyola de Tennis (1967-71), que presidí (1981-2008), i de diversos comitès de la Federació Internacional de Tennis (ITF) i de Tennis Europe. Impulsà la creació de les instal·lacions federatives de la Vall d’Hebron (especialment importants arran dels Jocs Olímpics del 1992), l’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí i Cornellà. Endegà campanyes per a fomentar el tennis amb cadira de rodes i paralímpic, i introduí el tennis a les presons. Tingué un paper determinant en la celebració de la final de la Copa Davis al Palau Sant Jordi l’any 2000 (en la qual l’equip espanyol aconseguí el títol).