Fou campió d’Espanya júnior en individuals i dobles (1947, 1948), subcampió d’Espanya absolut (1951, 1952) i campió (1953). Fou també jugador de l’equip espanyol de Copa Davis (1953-54) i capità d’aquest (1954). L’any 1985 fou designat membre del Comitè Olímpic Internacional i president de la Fundació Barcelona Olímpica. El 1986 fou nomenat membre del Comitè Olímpic per a la candidatura de Barcelona 92. També fou vicepresident primer del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics i l’any 1987 fou nomenat president del Comitè Olímpic Espanyol. Des d’aquest càrrec impulsà el programa ADO (Associació d’Esports Olímpics, per a la preparació dels esportistes espanyols per als Jocs Olímpics), creà diverses publicacions esportives i treballà per la millora de la preparació dels entrenadors i àrbitres, entre altres tasques. El 1997 rebé la gran creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu, concedida pel Consejo Superior de Deportes.