S’inicià al CP Bell-lloc, d’on passà al Llista Blava de Lleida (1984-86), amb el qual debutà a primera divisió. Fitxà per l’Igualada HC (1986-95), amb el qual s’estrenà a la màxima categoria, i guanyà tres Copes d’Europa (1993, 1994, 1995), dues Supercopes d’Europa (1994, 1995), quatre Lligues espanyoles (1989, 1992, 1994, 1995), dues Copes del Rei (1992, 1993) i tres Lligues Catalanes (1992, 1993, 1994). Tancà la seva carrera esportiva al FC Barcelona (1995-2003), amb el qual conquerí set Lligues espanyoles més (1996, 1998-2003), tres Copes del Rei (2000, 2002, 2003), tres Lligues Catalanes (1996, 1997, 1998), quatre Copes d’Europa (1997, 2000, 2001, 2002), quatre Supercopes d’Europa (1998, 2001, 2002, 2003), una Copa Intercontinental (1998) i tres Copes Ibèriques (1999, 2000, 2001). Amb la selecció espanyola, fou campió d’Europa júnior (1987) i, en categoria absoluta, campió del món (1989), de la Copa de les Nacions de Montreux (1991) i subcampió olímpic a Barcelona (1992), on l’hoquei sobre patins fou un dels esports d’exhibició. Ha estat 136 vegades internacional. Es retirà el 2003 i aquell mateix any fou designat director de La Masia, la residència de joves jugadors del Barça.