Participà en el Torneig Internacional de Ciutats d’Europa (1936) amb la selecció catalana. Jugà al CB Atlético (1939-41) i al FC Barcelona (1941-43), amb el qual fou campió de Catalunya (1942). Fou entrenador del FC Barcelona (1943-55) i dirigí tant el primer equip com els equips de promoció, i aconseguí vuit Campionats de Catalunya i sis Copes del Generalísimo. També dirigí el CB Orillo Verde de Sabadell i l’equip de La Salle Josepets de Barcelona a la Lliga estatal. Fou seleccionador espanyol (1948-52), assessor de les federacions catalana i espanyola i director de l’Escola Nacional d’Entrenadors. Publicà Baloncesto auténtico (1963) i El libro de oro del basket: 1923-1985 (1985), entre d’altres. Col·laborà a La Prensa, sota el pseudònim Aro, a Barcelona Deportiva i a El Correo Catalán. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1989) i Històric del Bàsquet Català (1995).
Fernando Font Fenoll (a l’esquerra)
Fundació del Bàsquet Català