El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor (Cerdanya) i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya. Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya”. Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní (1897), l’avenc del Bruc (1898) i la Ferla de Garraf (1898), on assolí els 170 m de profunditat. Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades (1899), i davallà al Forat de Sant Ou (1901), al Montgrony, i a l’avenc d’en Roca (1907). Des del 1904 exercí la càtedra de Geologia dels Estudis Universitaris Catalans. El Club Muntanyenc Barcelonès inicià el 1907 el treball d’una segona fornada d’espeleòlegs: Co de Triola, Puig Oliveres, Colomines Roca i Faura Sans, entre d’altres. La Federació Catalana d’Espeleologia atorga des del 1988 el premi Norbert Font Sagué als millors treballs realitzats i presentats pels grups espeleològics catalans.
Norbert Font Sagué (al davant)
AF CEC