Format al BM Cardedeu, a dinou anys s’incorporà al BM Granollers, amb el qual debutà en la màxima categoria. Passà pel BM Alzira (1990-94) i el BM Cantàbria (1994-99) abans de marxar a Alemanya, on jugà amb el TBV Lemgo (1999-2001) i el Frisch Auf Göppingen (2001-04). Retornà a la Lliga Asobal, a les files del BM Ciudad Real (2004-05), abans de retirar-se. En el seu palmarès destaca la Copa del Rei (1992), tres Copes Asobal (1997, 1998, 2005) i una Supercopa d’Espanya (2004). Fou 177 vegades internacional i disputà els Jocs Olímpics de Seül (1988), Barcelona (1992) i Atlanta (1996), en els quals aconseguí la medalla de bronze. També guanyà dues medalles de plata (1996, 1998) i una de bronze (2000) als Campionats d’Europa. Un cop retirat continuà jugant amb els veterans del BM Cardedeu i entrenant equips de les categories inferiors del club. Fundà una empresa de serveis esportius. Formà part de la comissió d’esportistes de la Federació Internacional d’Handbol i presidí l’Associació de Jugadors. Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu (2007) del Consejo Superior de Deportes. President i entrenador del CH Cardedeu, col·labora amb les federacions romanesa i sud-coreana amb la preparació dels porters. Al març del 2017 fou escollit president de la Federació Catalana d'Handbol.