futbol americà

Futbol americà

El field goal és un xut entre els pals de la porteria rival

Fotolia

Esport de pilota (ovalada, similar a la del rugbi però una mica més petita).

que es practica entre dos equips d’onze jugadors sobre un camp rectangular de 100 iardes de llarg, en els extrems del qual se situen unes estructures formades per tres pals que fan la funció de porteria. Consisteix a anotar tants punts com es pugui. Els equips poden marcar de la manera següent:

Touchdown = sis punts. Aquesta anotació s’aconsegueix quan un jugador de l’equip que té la possessió de la pilota arriba, tot controlant-la (corrent o atrapant una passada), a la zona de marca del rival. Després d’un touchdown, es fa una jugada addicional a dues iardes de la zona d’anotació del rival que pot comportar un punt més (amb un xut entre pals) o dos (amb una nova jugada que acabi a la zona de marca de l’oponent).

Field goal = tres punts. Xut entre els pals de la porteria rival, que es pot fer en qualsevol moment del joc. Per xutar, la pilota ha d’estar quieta (aturada per un company del xutador).

Safety = dos punts. Succeeix en poques ocasions, i s’assoleix quan un jugador que porta la pilota és derrotat a la seva pròpia zona d’anotació.

En acabar el partit (quatre períodes de 15 minuts cadascun a temps efectiu, és a dir, cada vegada que la pilota surt del camp o cau a terra s’atura el rellotge), l’equip que ha anotat més punts es proclama vencedor. En cas d’empat, s’estableix un sistema de desempat que varia segons la competició que es disputi.

La història

El futbol americà fou creat als Estats Units durant la segona meitat del segle XIX per immigrants anglosaxons que prengueren com a model el rugbi. En els seus inicis, es jugava amb quinze jugadors i no es permetia la passada cap endavant. Al començament, fou adoptat per prestigioses universitats americanes com a part del seu projecte educatiu. Així, el primer partit de la història va tenir lloc a l’Estat de Nova Jersey, el 1869, entre les universitats de Princeton i Rutgers. Durant els primers seixanta anys, la força d’aquest esport recaigué més en les lligues universitàries que no pas en les competicions professionals que s’intentaven formar. Finalment, el 1920 catorze equips es reuniren a la zona nord i centre del país per formar l’American Professional Football League (APFL), que dos anys més tard fou rebatejada com a National Football League (NFL). Els primers campions foren els Akron Pros, i la petita ciutat de Canton de l’Estat d’Ohio fou reconeguda com el bressol del futbol americà professional. Per aquest motiu, en aquesta ciutat, s’hi manté el Hall of Fame, on s’immortalitzen els millors jugadors i els grans rècords aconseguits en aquest esport.

Jugador de futbol americà dels Barberà Rookies intentant fer un touchdown

Barberà Rookies / Roger Cañellas

Amb la irrupció del futbol americà professional, canviaren diverses regles, com ara permetre la passada cap endavant. Això comportà que el joc fos totalment diferent del rugbi, i s’especialitzà en les diverses posicions, cosa que propicià un gran augment en les plantilles, ja que cada equip està integrat per onze titulars per a l’atac, onze per a la defensa i les seves reserves respectives. El gran gir en la popularitat del futbol americà professional es produí amb el primer partit televisat a tot el país: la final del 1958 entre els Baltimore Colts i els New York Giants, disputada al Yankee Stadium i retransmesa per l’NBC. Així començà una germanor irrompible entre aquest esport i la televisió que ha generat quantitats impressionants de diners a l’NFL.

Aquesta lliga està composta per trenta-dos equips, però el gran pas per formar la Lliga que coneixem avui es donà el 1967, any en què l’NFL, mantenint el seu mateix nom, s’uní a l’American Football League (AFL), una competició que nasqué el 1960 i en què començaren a participar equips de l’oest del país. L’NFL passà a ser la conferència nacional, i l’AFL, la conferència americana. Actualment, la Lliga està formada per ambdues conferències. El duel entre els campions de cadascuna passà a ser la gran final de la Lliga i s’anomenà: Super Bowl. Nou dels deu programes més vistos en la història de la televisió nord-americana han estat Super Bowls. Després de 46 edicions, els Pittsburgh Steelers són els que han guanyat la Super Bowl en més ocasions –sis–.

El futbol americà a Catalunya

Palmarès Lliga Catalana de futbol americà

La popularitat de l’NFL arribà a tot Europa durant la dècada dels anys vuitanta. Gràcies a la Televisió de Catalunya, el públic català pogué presenciar en directe per primera vegada la Super Bowl el 1988, la victòria dels Washington Redskins sobre els Denver Broncos. Així es crearen els primers clubs a Catalunya, amb els Badalona Dracs, fundats per Pere Moliner, com els degans. Els Dracs disputaren el primer partit de futbol americà en terres catalanes contra els Palermo Cardinals el 1988. Els italians guanyaren per 14 a 18 davant les càmeres de TV3. Un any després, als Dracs s’uniren dos clubs de Barcelona, els Boxers i els Búfals del Poblenou, i un de l’Hospitalet de Llobregat, els Pioners, per formar la primera Lliga Catalana, en la qual els Dracs s’imposaren als Búfals per 15 a 12, en un partit disputat al camp del CE Europa a la tardor del 1989.

Un any més tard, el nombre de clubs es multiplicà i es donà el fet que el primer equip fundat a Madrid, Osos, hagué de disputar la competició catalana pel fet de no haver-hi cap altra federació a l’Estat espanyol. El 23 de desembre de 1990, a l’estadi Narcís Sala de Sant Andreu els Boxers s’imposaren als Dracs per 18 a 13, en una segona final de la Lliga Catalana.

El futbol americà català continuà creixent i l’any 1991 arribà a tenir més de vint clubs, amb més del 50% a Barcelona i la seva rodalia. Els Barcelona Howlers venceren els Sant Just Trons en la tercera final per 28-10 en l’Estadi Olímpic de Montjuïc. No obstant això, la irrupció de més equips de Madrid i d’altres llocs de l’Estat provocà una fissura entre els clubs, i es creà una competició paral·lela que disminuí la força amb la qual aquest esport havia irromput a Catalunya.

Uns quants anys més tard, el futbol americà tornà a unir-se, gràcies a la creació de l’Agrupació Espanyola de Futbol Americà (AEFA). Els clubs catalans amb més potencial econòmic i esportiu començaren a disputar aquesta competició, i els altres restaren a la Lliga Catalana, organitzada per la federació local. L’any 2012, tres equips catalans, Pioners, Dracs i Barberà Rookies, disputen la competició elit de l’AEFA, mentre que uns altres set formen la divisió d’honor de la Lliga Catalana. La federació catalana, composta per dinou clubs, organitza diverses competicions: des d’una Lliga femenina, fins a diverses lligues per a menors que tenen ja la categoria infantil.

És important destacar també el futbol flag, una modalitat de futbol americà sense contacte, utilitzada per a despertar el gust d’aquest esport entre els més petits.

L’aparició del futbol americà a Catalunya es produí al final dels anys vuitanta i el 1991 tenia més de vint clubs

Barberà Rookies / Marc Arto Ylla

Els equips catalans han dominat clarament la Lliga espanyola. Els clubs més premiats han estat els Dracs, que han guanyat en cinc ocasions, i els Pioners, triomfadors en quatre edicions, incloent-hi les dues darreres. Els actuals campions de la Lliga Catalana són els Imperials de Reus, que s’imposaren als Argentona Bocs en les dues últimes finals (2011, 2012).

Els Barcelona Dragons

Una pàgina molt important de la història del futbol americà a Catalunya fou escrita pels Barcelona Dragons, l’únic equip professional d’aquest esport que ha existit a l’Estat espanyol. Barcelona fou una de les tres ciutats europees, al costat de Londres i Frankfurt, triada per aplegar un equip de la Lliga mundial, competició amb la qual l’NFL cercà promocionar el futbol americà professional fora dels Estats Units. Els Dragons foren un dels deu equips (set nord-americans i tres europeus) que disputaren la primera edició de la Lliga mundial el 1991. El conjunt barceloní registrà xifres de públic a l’Estadi Olímpic de Montjuïc superiors als 20.000 afeccionats en gairebé tots els seus partits del 1991 i el 1992, que ascendiren a més de 40.000 davant els Orlando Thunder el 1991 i a més de 50.000 davant els Ohio Glory el 1992. Els Dragons, sota la tutela de Jack Bicknell, únic entrenador de la història de l’equip, foren l’únic conjunt capaç de classificar-se als play-offs en les dues primeres temporades de la competició, i arribaren a la World Bowl (gran final) el 1991, on foren derrotats en el mític estadi de Wembley contra els London Monarchs per 21-0, davant més de 60.000 espectadors.

L’NFL va decidir tancar la Lliga els anys 1993 i 1994 per reorientar-la únicament cap a Europa.

La Lliga mundial, rebatejada com a NFL Europa, tornà a tenir acció el 1995. La competició es reduí a sis equips, tots europeus. Barcelona, Londres, Frankfurt, Düsseldorf, Amsterdam i Edimburg acollien el futbol americà professional a Europa. Els Dragons assoliren tres finals en vuit anys. El 1997, davant més de 30.000 espectadors, en el mateix Estadi Olímpic de Montjuïc, els Dragons conquistaren la seva única World Bowl i s’imposaren per 38 a 24 als Rhein Fire de Düsseldorf. El gradual descens de públic i una estratègia de negoci poc definida de la direcció de la Lliga comportà que l’NFL, el 2003, traslladés els Dragons de Barcelona a Hamburg. Entre els jugadors més importants de la història dels Dragons destaquen: Jon Kitna, quarterback que portà l’equip a conquistar la World Bowl; Jesús Angoy, exporter del FC Barcelona que arribà a ser un dels xutadors més destacats de l’NFL Europa i es convertí en el màxim anotador de la història dels Dragons; Xisco Marcos, primer jugador català que jugà un partit de futbol americà professional, i Vicenç Rodríguez, el primer que anotà un touchdown.