Els partits tenen una durada de 40 minuts, dividits en dues parts. També és conegut com futsal.
Història del futbol sala
El futbol sala s’originà a l’Uruguai a l’octubre del 1930. La Copa del Món de futbol celebrada al país al juliol del mateix any havia provocat un gran interès pel futbol entre els joves. Juan Carlos Ceriani Gravier, professor de l’Associació Cristiana de Joves (YMCA) de Montevideo, adaptà la pràctica del futbol a les pistes de basquetbol de l’entitat, bo i creant així el futbol sala. Configurà les regles del joc prenent com a base diferents esports. Del futbol, se’n reproduí el concepte; del basquetbol, la quantitat de jugadors per equip, el temps de duració dels partits, els canvis i les faltes personals; de l’handbol, les mesures del camp, la mida de les porteries i el bot de la pilota, i del waterpolo, algunes regles referents als porters. El 1933 el futbol sala començà a difondre’s per tot Sud-amèrica. Al final de la dècada de 1940, el brasiler Habid Maphuz, professor de l’YMCA de São Paulo, organitzà la primera lliga de São Paulo i el 1955 fundà la Federació Paulista de Futbol Sala. El 1965 es constituí la Confederació Sud-americana de Futbol Sala (CSFS), amb seu al Paraguai, primer gran organisme internacional d’aquest esport. Organitzà dotze edicions del Campionat Sud-americà de futbol sala entre el 1965 i el 1992. El 1967 se celebrà el primer Congrés de Federa-cions de Futbol Sala, impulsat per Luis Gonzaga i João Havelange. El 1971 es fundà la Federació Internacional de Futbol Sala (FIFUSA) a São Paulo, impulsada per la CSFS i la Confederació Brasilera d’Esports. João Havelange en fou el primer president i, anys després, també fou president de la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA). Durant la dècada de 1970 l’interès pel futbol sala augmentà a tot Europa, sobretot a Espanya i al Benelux. Al mateix temps s’iniciaren els conflictes entre la FIFUSA i el comitè de futbol sala de la FIFA, en desacord sobre qui havia de gestionar el futbol sala en l’àmbit internacional. El 1985 el terme futbol sala quedà reservat a les activitats de la FIFA, ja que la FIFUSA creà el terme futsal per a les seves competicions. Ambdues federacions organitzaren competicions internacionals paral·leles. En l’àmbit de les seleccions, la FIFUSA organitzà la primera edició del Campionat del Món de futsal l’any 1982, mentre que la FIFA organitzà el seu primer Campionat del Món de futbol sala l’any 1989. Altrament, la FIFA organitza el Mundialet i el Grand Prix de futbol sala. En l’àmbit europeu, també sorgiren dues federacions paral·leles: la Unió Europea de Futbol Sala (UEFS), fundada a Madrid l’any 1988 i traslladada a Moscou posteriorment, que organitzà el primer Campionat d’Europa de futsal l’any 1989, i la Unió Europea de Futbol Associació (UEFA), que organitzà la primera Eurocopa de futbol sala l’any 1996. Al principi del segle XXI, la FIFA i la FIFUSA es reuniren per unificar les competicions, però no s’arribà a cap acord. El 2002 la FIFUSA desaparegué, però al desembre del mateix any fou reemplaçada per l’Associació Mundial de Futsal (AMF), impulsada per la Confederació Panamericana de Futsal (Panafutsal), que el 1990 havia unificat les associacions sud-americanes de futbol sala amb les de la resta d’Amèrica. Emplaçà la seu a Paraguai i a partir del 2003 organitzà de nou el Campionat del Món de futsal, prenent el relleu del Campionat del Món de la FIFUSA. En l’àmbit de clubs, tant en categoria masculina com femenina, s’organitza el Campionat del Món de clubs de l’AMF, la Copa d’Europa de clubs de la UEFS, la Copa de la UEFS (també coneguda com Recopa d’Europa de la UEFS), la Copa Intercontinental de futbol sala de la FIFA, la Copa de la UEFA de futbol sala (coneguda com Campionat d’Europa de clubs fins l’any 2001) i la Recopa d’Europa de clubs (no reconeguda per la UEFA i celebrada intermitentment). El precedent d’aquesta última competició fou la Recopa d’Europa, que organitzà oficiosament Mundo Deportivo l’any 1990, i en la qual el FC Barcelona s’imposà a l’AS Roma Futsal. L’any 2012 l’AMF i la FIFA seguien organitzant les seves competicions independentment. El futbol sala serà inclòs als Jocs Mundials de Santiago de Cali (2013) com a esport d’exhibició. El Brasil i Espanya són les seleccions que han obtingut més èxits.
El futbol sala a Catalunya
Plantilla de la temporada 2004-05 del Marfil Santa Coloma, club català que ha jugat més vegades a la divisió d’honor estatal
Marfil Santa Coloma
El futbol sala es començà a practicar a Catalunya durant la dècada de 1970, amb l’aparició dels primers clubs i l’organització dels primers torneigs locals. El 1978 la Federació Catalana de Futbol (FCF) creà el comitè de futbol sala per regular l’activitat d’aquest esport. El seu principal impulsor fou Joan Manel Carreres, president del comitè durant més de vint anys. Alguns dels clubs catalans pioners foren el Tennis El Forn, l’Aiguafreda Floid Blu (posteriorment secció de futbol sala del FC Barcelona), el Silovic de Vic, la UE Mataró (més endavant FS Mataró Tiritas), la secció de futbol sala del Club Natació Sabadell o l’Industrias García, de Santa Coloma de Gramenet.
D’altra banda, l’any 1983 es fundà la Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS) amb el suport de la FIFUSA. Fou impulsada per Alejandro Cabezas, primer president de l’entitat. El 1986 fou inscrita al registre de Federacions Esportives de Catalunya, el 1990 en fou exclosa i el 1991 hi fou readmesa. Durant els anys noranta es veié immersa en un procés judicial que acabà l’any 1999. La temporada 2001-02 cessà l’activitat a causa del desgast del procés, però el 2003 fou refundada amb l’aprovació dels nous estatuts. El 2004 fou reconeguda per la UEFS i el 2006 per l’AMF.
Les dues federacions catalanes organitzen lligues de futbol sala paral·leles, fet que durant la dècada de 1980 també es produí a l’Estat espanyol. La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) agrupava els clubs de futbol sala en l’Associació Espanyola de Clubs de Futbol Sala (AECFS), mentre que la Federació Espanyola de Futbol Sala (FEFS) els reunia en l’Associació de Futbol Sala (Asofusa). La temporada 1988-89 el Club Futbol Sala la Garriga es proclamà campió de la Lliga de la RFEF, primera vegada que un club català aconseguia aquest títol. D’altra banda, la Copa de la RFEF fou conquistada pel Nàutic Castelldefels la temporada 1983-84 i pel FC Barcelona la temporada 1988-89.
L’any 1989 s’unificà el futbol sala estatal i es constituí la Liga Nacional de Futbol Sala (LNFS). En la seva constitució hi tingueren un paper destacat Joan Camps i Oriol Gispert. El primer president de l’LNFS fou Aurelio Gómez Araujo. Els clubs catalans que la temporada 1989-90 participaren en la primera Lliga de la divisió d’honor foren l’Industrias García, el FC Barcelona i el CFS la Garriga. L’equip colomenc, conegut posteriorment com Marfil Santa Coloma, fou fundat l’any 1975 i és el club català que ha jugat més temporades a la divisió d’honor estatal. Hi jugà en dues etapes: entre les temporades 1986-87 i 2004-05, i a partir de la 2007-08. El segon equip que ha jugat més anys a la divisió d’honor és el FC Barcelona. La seva secció de futbol sala fou constituïda l’any 1976. Guanyà les dues primeres edicions de la Lliga catalana les temporades 1980-81 i 1981-82. La secció desaparegué al final del 1982, però fou reconstituïda el 1986. Fins els anys noranta jugà diverses temporades a la màxima categoria estatal; baixà a la divisió de plata l’any 1998, però recuperà la divisió d’honor durant tres campanyes (2000-03). Després d’un altre descens, el 2006 assolí novament la màxima categoria. La temporada 2010-11 es proclamà campió de Lliga, de la Copa d’Espanya i de la Copa del Rei, i les temporades 2011-12 i 2012-13 repetí els tres títols i fou el primer club català a participar i vèncer en la Copa d’Europa de la UEFA, competició que guanyà a Lleida, on tingué lloc la fase final (2012); l'any 2014 es proclamà de nou campió de la Copa de l'UEFA. D’altra banda, el Futbol Sala Martorell, fundat el 1984, jugà deu temporades consecutives a la divisió d’honor estatal (1997-2007) i guanyà cinc edicions de la Copa de Catalunya (2001, 2002, 2004, 2005, 2006).
Anna Costa (a la dreta), jugadora del FS Gironella, un dels clubs de futbol sala femení més destacats
FS Gironella / Miguel A. Bestué
Els altres clubs catalans que han jugat a la màxima categoria estatal són el Nàutic Castelldefels, l’Agrupació Esportiva Centelles, l’Associació Esportiva Bellsport, el Ciutat de Lleida (com a primer equip del Sícoris de Lleida) i l’Agramunt FS.
Alguns dels jugadors catalans més destacats, i que han guanyat diversos Campionats del Món i d’Europa amb la selecció espanyola, són Javi Rodríguez, Jordi Torras o els germans Joan i Andreu Linares.
D’altra banda, el Comitè Nacional de Futbol Sala (CNFS), fundat l’any 1994, organitza els campionats estatals de segona divisió B i de categories inferiors. Per la categoria hi han passat nombrosos equips catalans, com el CFS Manresa, l’FS Vilassar de Mar, l’FS Gavà, l’FS Montcada, el CFS Premià, l’Escola Pia de Sabadell, la Unión Las Palmas de Santa Coloma de Gramenet o el Ràpid Santa Coloma, alguns dels quals han jugat a la divisió de plata. El CNFS també gestiona les dues màximes categories del futbol sala femení estatal.
A Catalunya, el futbol sala femení fou introduït l’any 1984, impulsat per Maria Teresa Andreu i Juan Villas-Segura. Alguns dels primers equips foren l’FSF Castelldefels, el CFS Vilanova, l’FS Sabadell, el Mas Janer, l’FSF Navarcles i l’FS Vilassar de Mar. Aquest últim fou el primer club català de futbol sala femení que jugà en una categoria estatal. A mitjan anys noranta l’afecció pel futbol sala augmentà i es crearen nous equips. L’FS Gironella, fundat l’any 1992, és considerat un dels clubs de futbol sala femení més destacats. Des del 2004 juga a la divisió d’honor estatal i per les seves files han passat jugadores internacionals com Clàudia Pons, Anna Costa o Mònica Lara. La temporada 2011-12 l’Esportiu Rubí FS també jugava a la màxima categoria estatal, en haver-se proclamat campió de la divisió de plata la temporada anterior. Alguns dels clubs més rellevants que la temporada 2011-12 jugaven a la divisió de plata són l’FSF Castelldefels (que jugà diverses temporades a la divisió d’honor), l’AE Centelles, l’AE Vallirana, l’FS Sabadell, les Corts UBAE, l’AFS Caldes de Montbui, el Pony’s FS, l’AE Penya Esplugues i el Masnou FS.
En l’àmbit català es produeix una duplicitat entre la Lliga de la Federació Catalana de Futbol (FCF) i la de la Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS), tant en categoria masculina com en femenina. L’FCF organitza la Lliga Catalana (LCFS) i l’any 2011 tenia 1.392 equips en diferents categories i uns 15.000 jugadors federats. L’FCF ha promogut l’organització d’esdeveniments esportius internacionals, com el Campionat del Món de la FIFA (1996), competició de la qual es disputaren diversos partits al Palau Sant Jordi de Barcelona. Barcelona també fou seu de la Copa Intercontinental de la FIFA (2004), mentre que Lleida fou seu de la Copa de la UEFA de clubs (2012). La selecció catalana de l’FCF participa en el Campionat d’Espanya per autonomies.
L’FCFS organitza la Lliga Nacional de futbol sala catalana, que l’any 2011 tenia 95 equips i 1.140 jugadors federats. Alguns clubs catalans han participat en competicions internacionals organitzades per l’AMF i la UEFS. A la Copa d’Europa de clubs de la UEFS, hi han participat l’FK Sant Pau de Segúries, el CE Brasil de Barcelona, el Comforsa Ripoll i el TDE Espardenya Masquefa, i en categoria femenina, el Balvitrans Renau de Reus i l’Sporting Alcalà del Prat de Llobregat. A la Copa UEFS de clubs, hi han participat el CFS Sant Feliu de Guíxols, el Torre Mont Roig, el Comforsa Ripoll, el CFS la Garriga, el JE Móra la Nova, l’AEFS Amposta i el Futsal Llívia. La Copa UEFS masculina se celebrà a Lloret de Mar (2007) i a Amposta (2009), i la femenina a Lloret de Mar (2007) i a Platja d’Aro (2010).
La selecció catalana de futbol sala de l’FCFS participa en campionats internacionals oficials des del 2004. La selecció masculina ha participat en dos Campionats del Món de l’AMF (2007, 2011) i quatre Campionats d’Europa de la UEFS (2004, 2006, 2008, 2010). El 2006 aconseguí el subcampionat d’Europa. La selecció femenina es proclamà campiona del món de l’AMF (2008), subcampiona d’Europa de la UEFS (2004) i fou tercera al Campionat d’Europa de la UEFS en dues ocasions (2009, 2011). L’FCFS organitzà el Campionat d’Europa de futsal masculí de la UEFS a Arbúcies, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners (2006) i els Campionats del Món de futsal femení de l’AMF a Reus (2008) i a Balaguer (2017). A més de les competicions oficials, també es disputen nombrosos torneigs socials i comercials per tota la geografia catalana.