S’inicià al Patín Club, passà al Club Turó i el 1946 ingressà al RCD Espanyol. La temporada 1950-51 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió i guanyà el Campionat d’Espanya (1953). Després de jugar una temporada al Parque Móvil de Madrid, mentre feia el servei militar, jugà al CP Voltregà (1957-64), en el qual feu també d’entrenador les tres darreres temporades i guanyà tres Campionats de Catalunya (1959, 1962, 1963) i un d’Espanya (1960). També feu de jugador i entrenador del Cerdanyola CH (1964-66); el CH Mataró (1966-69), amb el qual guanyà una Copa d’Espanya (1967), un Campionat de Catalunya (1968) i una Lliga espanyola (1968); i el CE Vendrell (1969-72). Entre el 1952 i el 1962 formà part de la selecció espanyola, amb la qual jugà 135 partits i guanyà dos Campionats del Món i d’Europa (1954, 1955). Un cop retirat, inicià una llarga trajectòria com a entrenador. Obtingué els millors resultats en la primera de les tres etapes en el CP Voltregà (1972-80, 1985-86 i 1988-90), amb el qual guanyà dues Copes d’Europa (1975, 1976), dues Lligues (1975, 1976) i dues Copes d’Espanya (1974, 1977). També dirigí el Liceo de la Corunya (1980-81), el CP Tordera (1981-82 i 1991-92), el CE Noia (1982-84), el Castiglione d’Itàlia (1984-85), el RCD Espanyol (1986-88), el CP Calafell (1990-91), el Blanes CHF (1992-94) i el CT Barcino (1994-99). El 1975 també fou seleccionador espanyol júnior i absolut, aquest darrer càrrec compartit amb Pere Torras.
Pere Gallén Balaguer
Arxiu Carles Gallén