Especialista en marxa atlètica, els seus primers contactes amb l’esport foren en el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). El seu mentor fou Lluís Meléndez, i durant més de dues dècades fou el gran dominador de la marxa atlètica a Catalunya. Aconseguí nou títols en pista (1927-30, 1932, 1935, 1936, 1941, 1942) i set en ruta (1928, 1931, 1932, 1933, 1936, 1940, 1941), en 30 km. La majoria d’aquests guardons els guanyà amb la samarreta del FC Barcelona. També assolí quatre títols en el Campionat d’Espanya en ruta, dos en 30 km (1929, 1930) i dos en 50 km (1932, 1935). En pista, aconseguí quatre títols estatals en 10.000 m (1930-32, 1942). Establí tots els rècords catalans i estatals possibles des dels 3 km fins als 50 km. En l’àmbit internacional, obtingué el triomf en els encontres que es disputaren a Itàlia (1930) o a l’Estadi de Montjuïc. Com a directiu exercí de secretari de la Federació Espanyola d’Atletisme (1929-33) i formà part de les juntes de la Federació Catalana (1940-60). Fou l’impulsor de la Jean Bouin com a cursa internacional i rebé el diploma commemoratiu dels setanta-cinc anys de la Federació Internacional d’Atletisme. Era considerat el degà dels periodistes especialitzats en atletisme. Començà en el setmanari Los Deportes (1929) i, posteriorment, s’incorporà a La Nau (1930) i a El Matí. Edità la revista Catalunya Atlètica (1931-33). El 1942 ingressà a Mundo Deportivo i hi publicà durant prop de quaranta anys. Col·laborà en l’Avui des de la seva aparició i també en el Marca. En record seu es disputà el Memorial Guerau Garcia de marxa atlètica (1992-2001, i una última edició commemorativa amb motiu del centenari del seu naixement l’any 2005).