El 1986 fou campió d’Espanya de karts en la categoria nacional. També fou campió d’Espanya de Fórmula Fiat (1987) i de Fórmula Ford (1988). A la Gran Bretanya, on competí durant cinc temporades (1989-93), participà en el Campionat de Fórmula Ford (cinquè classificat), en la Fórmula 3 (acabà quart el 1991 i segon en la Copa del Món de Macau) i en la F 3000, avantsala de la Fórmula 1 (guanyà la prova inaugural i fou cinquè en el campionat). Fou el pilot escollit per l’equip Bravo de Fórmula 1, però el fracàs de l’operació el deixà a les portes de la màxima categoria. El 1994 feu proves amb l’equip Benetton, també de Fórmula 1, encara que no aconseguí un volant de pilot titular. A partir del 1994 es dedicà a les curses de turismes, resistència i camions. En aquestes modalitats aconseguí el Campionat d’Espanya de Superturismes (1996), amb l’equip oficial Audi. Participà en l’Europeu de camions (1998, 1999), guanyà les 24 Hores de Barcelona al Circuit de Catalunya (2001), i el mateix any quedà cinquè i primer de la categoria LMP a les 24 Hores de Le Mans, fent equip amb el francès Jean-Denis Délétraz i el suís Pacal Fabre (Reynard-VW). El 2003 entrà a formar part de l’equip oficial SEAT en el Campionat d’Europa de Turismes, que després es convertí en Campionat del Món, amb el qual assolí dues vegades el títol Mundial de Constructors (2008, 2009), en què ocupà la vuitena posició final. Quan SEAT es retirà d’aquesta modalitat el 2010, continuà corrent en altres categories com els Campionats de Velocitat-Resistència de GT.
Jordi Gené Guerrero
Federació Catalana d'Automobilisme