Es formà a les categories inferiors de la Unió Esportiva Lleida i la temporada 1955-56 actuà amb el primer equip, a segona divisió. La temporada següent ingressà al FC Barcelona, en el qual s’estigué fins el 1967, encara que el seu darrer partit oficial el disputà la temporada 1963-64, en què una important lesió estroncà la seva trajectòria. Després fou cedit a l’Osasuna (1964-65) i tot seguit al Comtal (1965-67), però en no recuperar-se del tot es retirà. Al Barça formà una mítica línia de mitjos amb Segarra i Vergés. Actuava també de central i se’l considerà el millor defensa de les edicions 1959-60 i 1960-61 de la Copa d’Europa i millor jugador de la Petita Copa del Món de Caracas del 1957, guanyada pel Barcelona. Participà en 263 partits i marcà 25 gols. Obtingué dues Lligues (1959, 1960), tres Copes (1957, 1959, 1963) i dues Copes de Fires (1958, 1960). Jugà la final de la Copa d’Europa del 1961 a Berna i també fou finalista de la Copa de Fires del 1962. Amb la selecció espanyola disputà 10 partits i marcà 2 gols. També fou quatre vegades internacional B. En retirar-se estigué molt vinculat a l’Agrupació d’Antics Jugadors del FC Barcelona.