Conegut com Paco Godia, competí en diverses especialitats. Debutà en competicions l’any 1946 al Circuit de Montjuïc. En plena postguerra optà per anar a córrer a l’estranger, primer a Itàlia i després arreu d’Europa, competint en tot tipus de modalitats. També participà en curses a l’Argentina, on fou company d’equip del pluricampió mundial Juan Manuel Fangio. L’any 1949 aconseguí la quarta posició a les 24 Hores de Le Mans, al volant d’un Delage, fent equip amb Louis Gérard. El 1951 debutà en la Fórmula 1 disputant el Gran Premi d’Espanya al Circuit de Pedralbes, amb un Maserati privat de l’Scuderia Milano, prova en què acabà desè. També participà en el Gran Premi del 1954, amb un Maserati semioficial, en què acabà sisè. El 1956 ja disputà la temporada completa, com a pilot semioficial de Maserati, i aconseguí la quarta posició en els Grans Premis d’Alemanya i Itàlia, i la novena posició final en el Campionat del Món, el seu millor resultat. El 1957 i el 1958 continuà corrent amb Maserati al Mundial, però passà a centrar-se més en proves de cotxes sport, i aconseguí la victòria a la Copa del Saló de l’Automòbil de París. Reduí les seves participacions internacionals per dedicar-se a córrer les proves que es feien a Montjuïc. El 1968 guanyà les 6 Hores de Montjuïc amb Brian Muir, i les 12 Hores l’any següent, amb Joan Fernández, cursa que posà fi a la seva carrera esportiva. Anteriorment, el 1964 havia establert el rècord absolut del trajecte Barcelona-Madrid, en la que fou la darrera temptativa d’aquest rècord. Algun dels cotxes que pilotà es conserven a la seu de la seva fundació, a Barcelona.
Francisco Godia Sales
Fundació Francisco Godia
Pilot automobilístic.