Fou un dels grans pioners de la natació a l’Estat espanyol i l’introductor de noves tècniques de natació com el crol, que utilitzà per a proclamar-se campió d’Espanya de 100 m el 1923. Durant els anys 1920 formà part de l’equip de waterpolo del Club Natació Barcelona (CNB), invicte a l’Estat espanyol, amb el qual disputà els Jocs Olímpics de París (1924). També formà part de la selecció espanyola als Jocs d’Anvers (1920). El 1932 es traslladà a Madrid i exercí de tècnic al Canoe NC. Dos anys després, a la piscina municipal de Montjuïc, aconseguí el primer triomf l’equip de la Federació Castellana sobre la de Catalunya. Rebé condecoracions de les federacions catalana i espanyola de natació i del Comitè Olímpic Espanyol.