Baró de Güell, estigué en contacte amb les elits esportives de Catalunya del principi del segle XX. El 1921 esdevingué el delegat del Comitè Olímpic Internacional a l’Estat espanyol. Encetà una etapa de contacte amb Pierre de Coubertein i amb els cercles olímpics de tendència regionalista de Catalunya, i ocupà els càrrecs de vicepresident del Consell de les Olimpíades (1921) i la Confederació Esportiva de Catalunya (1922). Fou un dels fundadors del Comitè Olímpic Espanyol i, des del 1927, un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1936. Amb l’adveniment de la Segona República dimití, però el COI no li ho permeté i es mantingué en el càrrec fins a l’alçament militar del 1936. Durant la Guerra Civil, trencà relacions amb el COE republicà i des del 1938 exercí la vicepresidència del COE franquista, dirigit pel general José Moscardó. També presidí l’organització dels Jocs Mediterranis de Barcelona (1955).