Format a la Unió Esportiva d’Horta, amb la selecció espanyola fou campió del món júnior (1991). Posteriorment jugà al CN Sabadell (1991-92), CN Barcelona (1992-93, 1994-96), CN Catalunya (1993-94, 1996-98), Real Canoe de Madrid (1998), CDA Pescara d’Itàlia (2001), CN Atlètic-Barceloneta (2002-04, 2005-06 i 2007-08), Spandau de Berlín (2004) i Waterpolo Plaza Zaragoza (2006). Fou set cops campió de la Lliga (1994, 1995, 1996, 1999, 2000, 2003, 2006) i de la Copa del Rei (1994-97, 2004, 2006, 2008) i tres cops de la Supercopa d’Espanya (2004, 2006, 2007). En la seva estada a Alemanya conquerí la Bundesliga i la Kopal, i en competicions europees de clubs participà en set Champions, una Recopa i quatre LEN Trophy, del qual aconseguí el títol en l’edició del 1995. Participà en sis Campionats d’Europa (medalla de bronze el 1993), quatre Campionats del Món (medalla d’argent el 1994 i medalla d’or el 2001), tres Copes del Món (medalla de bronze el 1999), dos Jocs Olímpics (Sydney 2000, Atenes 2004) i totalitzà 288 partits internacionals. Fou escollit millor jugador al Campionat del Món (2001). Rebé la menció honorífica (1993, 1994) i la medalla al mèrit esportiu (2003) de la federació catalana; la medalla de serveis distingits de bronze (1993), d’argent (1995) i d’or (1999) i cinc medalles extraordinàries al mèrit esportiu (1991, 1993, dues el 1994, 2001) de la federació espanyola; i l’Orde Olímpic (2002) del Comitè Olímpic Espanyol. Posteriorment, fou entrenador del CN Sabadell (2011-13), equip amb el qual guanyà la Copa del Rei el 2012, i des del 2014 de la selecció espanyola de waterpolo masculí.
Gabriel Hernández Paz
Federació Catalana de Natació