S’inicià al Club Deportivo Piscinas, on jugà a paleta cuir, i es proclamà triple campió de Catalunya juvenil i campió català de segona categoria (1975) amb Ramon Janés. Passà al Club Gimnàstic de Tarragona (1976-78) i al Club Natació Barcelona (1978-92), on jugà a pala curta. Davanter, fou tutelat sempre pel seu pare i ha estat el palista català més guardonat de tots els temps. Amb Raimon Brugués, fou tres vegades campió del Torneig San Fermín Chiquito i campió d’Espanya de clubs amb el CNB (1981). Guanyà el Campionat de Catalunya amb Raúl Oterino (1977) i amb Brugués (1978-85), amb qui aconseguí el Campionat d’Espanya de pala (1978, 1980, 1981, 1985) i la Copa del Rei els mateixos anys. En pala curta, assolí la Copa del Rei (1983, 1984, 1986) i el Campionat d’Espanya els mateixos anys amb Brugués, amb qui també fou campió del món (1986). També obtingué el títol mundial amb Ricardo Garrido (1982, 1990) i es proclamà campió olímpic a Barcelona (1992) amb el mateix Garrido, Daniel Garcia i Rafael Araujo. Ha estat gerent del Club Gran Via Mar, Tennis de La Salut i Club Ciutat Diagonal, i és un dels propietaris d’un gimnàs a Barcelona especialitzat en les lesions d’esquena.
Des del 2002 és membre de la Federació Catalana de Pàdel, on ha ocupat els càrrecs de secretari, gerent i tresorer i, des del 2012, de president. Membre de la Federació Espanyola de Pàdel, l’any 2016 fou elegit vicepresident de la Federació Internacional de Pàdel (FIP), càrrecs dels quals fou destituït a l’abril del 2018 al·ludint com a motiu haver donat suport a la refundació del Comitè Olímpic Català (COC) i el suport que aquest feu a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya. Al febrer del 2019 el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) resolgué la nulitat del cessament com a vicepresident de la FIP.