Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques: la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros–. La resta de modalitats són: les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall (horseball), el raid, el trec (o marxes d’orientació), el trot, el volteig i l’equitació western. D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet. Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van acompanyades de juguesques i de premis als propietaris dels cavalls guanyadors. Els participants han de cobrir, en una pista, una distància determinada en el mínim temps possible a partir d’una sortida conjunta. Existeixen tres tipus de curses: la de terreny pla, la cursa d’obstacles i la cursa de trotadors, en la qual els cavalls van enganxats a un carro de dues rodes conegut com sulky. L’alta escola i els diferents tipus de doma es basen en el domini del genet sobre l’animal, és a dir, com el cavall executa una sèrie de moviments o exercicis amb precisió. Els enganxos es practiquen amb carruatges tirats per un, dos o quatre cavalls, amb els quals cal fer un recorregut en camp obert, una prova d’obstacles en pista i una prova de doma. El bàsquet a cavall es practica entre dos equips de quatre jugadors i consisteix a introduir una mena de pilota amb nanses en una cistella. Els raids, el trec i el trot consisteixen en curses a camp obert, normalment de llarga distància, en les quals cal orientar-se correctament, superar els obstacles del terreny i demostrar determinats aires. El volteig consisteix a executar acrobàcies dalt d’un cavall guiat per un altre participant a peu sobre una pista.
Des de la domesticació dels cavalls, l’home els ha utilitzat bàsicament com a força de treball o amb finalitats bèl·liques. En un aspecte més lúdic, als Jocs Olímpics de l’antiguitat es realitzaren curses de cavalls i de carros a l’hipòdrom d’Olímpia, tot i que s’han trobat passatges d’Homer, Sòfocles i Píndar que parlen de curses hípiques anteriors a la creació dels Jocs. També a l’imperi Romà s’organitzaven curses de cavalls als circs durant les festes públiques. Durant l’edat mitjana, en temps de pau els cavallers participaven en torneigs i festes que incorporaven proves d’habilitat i destresa a cavall. L’hípica moderna començà a prendre forma al segle XVI, durant el Renaixement. El 1532 Federico Grisone establí a Nàpols la primera acadèmia de cavalleria i el 1539 el comte de Fiaschi fundà una escola d’equitació a Ferrara. Poc després es crearen les escoles de La Brouve i La Baume a França. Tres de les principals escoles d’equitació, però, foren l’Escola Espanyola de Viena, creada l’any 1572, l’escola portuguesa de Marialva i l’escola francesa de Versalles (succeïda per l’escola de Saumur), fundades el segle XVII. La doma clàssica s’estengué per Europa, influïda especialment per l’escola francesa. François Robinchon obrí l’escola de les Tulleries l’any 1730 i inculcà les seves teories a la resta d’escoles. Al segle XVIII es construïren els primers hipòdroms al Regne Unit, on hi ha una gran tradició de curses, i el Jockey Club, fundat el 1750, redactà el primer reglament hípic. L’origen del salt d’obstacles també prové de la Gran Bretanya, practicat al segle XVIII durant la caça de la guineu. Als Jocs Olímpics de París (1900) es realitzaren proves de salt d’obstacles, d’alçada i de llargada. Les dues últimes proves només s’organitzaren en aquesta edició. D’altra banda, també hi hagué una prova de “tallar i caçar a cavall” i una altra de “repartir correu a cavall”, ambdues eliminades posteriorment del programa oficial. L’hípica fou reintroduïda als Jocs Olímpics d’Estocolm (1912) amb la prova individual i per equips de salt d’obstacles i concurs complet, i amb la prova individual de doma. La doma per equips fou introduïda als jocs d’Amsterdam (1928). Les proves de volteig individual i per equips es practicaren en una ocasió, als Jocs Olímpics d’Anvers (1920). Fins la dècada de 1920 les curses hípiques estigueren dominades per l’estament militar. El 1921 es fundà a Lausana la Federació Eqüestre Internacional (FEI). Als Jocs Olímpics de Melbourne (1956), en els quals les proves hípiques es disputaren a Estocolm a causa de les regles de quarantena, les dones pogueren competir per primera vegada, des de llavors, juntament amb els homes en una única categoria mixta. Els anys cinquanta els genets civils deixaren enrere la superioritat dels genets militars. La FEI organitzà per primera vegada el Campionat del Món de salts (1953), de doma i concurs complet (1966), d’enganxos (1972), de volteig i de raid (1986), que es realitzaren independentment fins el 1990, any que foren inclosos en la primera edició dels Jocs Eqüestres Mundials. Organitzats per la FEI cada quatre anys, també inclouen l’equitació western des del 2002. Des del 2006 la FEI s’encarrega de regular la doma i els enganxos per a discapacitats, i és la primera federació internacional que inclou esportistes amb discapacitats i sense discapacitats.
L’hípica a Catalunya
María Álvarez, campiona del món (2008, 2010) i primera del rànquing de genets (2007) en la categoria de raid
Federació Catalana d'Hípica
Les manifestacions hípiques a Catalunya han estat freqüents en festes populars des de temps remots. En són mostres actuals els Tres Tombs, l’aplec de Sant Medir del Vallès o la festa dels traginers de Balsareny. Fins al segle XIX també eren tradicionals els jocs eqüestres i les justes medievals. A Barcelona es practicaven especialment al Born, on hi hagué un ampli espai per a aquesta pràctica fins a la construcció de la Ciutadella (1716). Més endavant es disputaren curses de cavalls al carrer Ample i exhibicions eqüestres militars a la Barceloneta. La influència dels esports britànics introduí l’hípica moderna entre les classes altes barcelonines i el 1856 es fundà el Cercle Eqüestre de Barcelona, considerat el club esportiu més antic d’Espanya. Organitzà les primeres curses de cavalls al picador dels Camps Elisis, a la part alta del passeig de Gràcia, i a l’hipòdrom provisional del Camp de Mart, proper a la Ciutadella, on hi va haver funcions hípiques fins el 1871. El 1882 es fundà la Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de Cataluña, òrgan que depenia de la central espanyola i que fomentà les curses de cavalls al final del segle XIX. El 1883 s’inaugurà l’hipòdrom de Barcelona, al peu de la muntanya de Montjuïc, conegut popularment com hipòdrom de Can Tunis. Impulsat per membres del Cercle Eqüestre, fou l’eix vertebrador de l’hípica catalana fins el 1934. Mentrestant, es realitzaven exhibicions de cavalls i carruatges al passeig de Gràcia i excursions eqüestres a grans finques com la dels marquesos de Marianao, la dels marquesos de Comillas o la casa d’Eusebi Bertrand. El 1897 es fundà el Polo Club de Barcelona, posteriorment conegut com Reial Club de Polo de Barcelona (RCPB), que a més de la pràctica del polo també s’interessà per les curses de cavalls. Entre el 12 i el 15 de juny de 1902, l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre organitzà el primer concurs hípic a la plaça d’armes del parc de la Ciutadella. Aquesta competició acabà transformant-se en l’actual Concurs Internacional de Salts de Barcelona, la competició esportiva més antiga de l’Estat. El 1908 passà a ser organitzada pel RCPB, que els primers anys rebé la col·laboració de la Societat Hípica de Barcelona. El 1911 la cursa es traslladà als terrenys de Can Ràbia del RCPB i al final dels anys vint, al nou emplaçament del club a Torre Melina. També destacaren les activitats del Jockey Club de Barcelona, dirigit pel professor Arseni Abad. Els anys 1907 i 1908 organitzà unes festes hípiques molt populars, i el 1912 es fusionà amb el RCPB. La Reial Societat de Curses de Cavalls de Barcelona, fundada el 1917 i presidida per Santiago Güell, remodelà l’hipòdrom de Can Tunis i reactivà l’activitat eqüestre a Barcelona. Durant la dècada de 1920 hi hagué un auge de l’hípica. El 1922 es fundà la Societat Hípica Barcelona Turf, organitzadora de nombroses curses i d’un destacat concurs d’enganxos l’any 1924. També fou molt actiu el Cercle Eqüestre, que un cop traslladada la seva seu al passeig de Gràcia, fou considerat un dels millors clubs d’Europa. Durant aquella època també eren molt populars els rally paper, gimcanes a cavall similars al cros. Els anys trenta l’activitat decaigué tot i la creació el 1933 de la Penya Hípica, entitat aristocràtica que organitzava concursos i festivitats a cavall. L’any 1934 l’únic hipòdrom de Catalunya, el de Can Tunis, fou clausurat. Passada la Guerra Civil els concursos hípics i d’enganxos es reprengueren progressivament. El 1951 el genet militar Fernando López del Hierro aconseguí el rècord del món de longitud a les instal·lacions del RCPB, amb un salt de 8,30 m. Els anys cinquanta aparegueren diversos clubs, com la Sociedad Hípica Gerundense, el Club Hípic Sabadell i el Club Hípic Barcelona. Aquest darrer organitzà el 1953 la primera edició del Raid Internacional Barcelona, que consistia a anar i tornar de Barcelona a Roses, i que és considerat com el més antic d’Europa. Amb canvis en el traçat, entre el 1990 i el 1996 fou organitzat pel Club Hípic del Maresme, i des del 1996 prengué el nom de Raid Internacional de Santa Susanna i fou organitzat per l’Ajuntament d’aquest municipi. Els raids hípics es multiplicaren pel territori català en poblacions com Granollers, Sitges o Premià de Mar. D’altra banda, el Club Hípic Barcelona continuà organitzant torneigs, com el raid de les festes de la Mercè, des del 1958, o les 12 Hores del cavall, inclòs en aquesta festivitat durant els anys setanta. El 1960 també organitzà el primer concurs hípic de salts d’obstacles o “Jumping Internacional” al Palau Municipal d’Esports, mentre que poc després el RCPB organitzà el primer trofeu Severino Pons de salts. El 1967 es fundà el Club d’Enganxes i Equitació de Catalunya, un dels més antics d’Europa d’aquesta modalitat. Durant aquesta època un dels genets més destacats fou Ramon Estany. Poc després aparegué la figura d’Isabel López Baqué i més endavant la d’Alejandro Zambrano. Durant els anys setanta i vuitanta hi hagué diversos intents fallits de construir un nou hipòdrom a Barcelona, època en la qual destacaren entitats com el Club Hípic Sant Cugat o el Club Hípic Llavaneres. A partir de la dècada de 1980 es crearen nombroses escoles d’equitació per tot el territori català. El 1989 s’organitzà la primera edició de l’Equus Catalonia, certàmen especialitzat en el món del cavall més antic d’Espanya. El 1990 Víctor Álvarez fundà el Club Hípic Sant Martí Vell CAVA, un dels centres hípics de referència de l’Estat. Un any després, el 1991, es fundà el Club Hípic El Montanyà, que acollí diverses proves d’hípica dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992), tot i que el gruix de les competicions hípiques tingué lloc a les instal·lacions d’un remodelat RCPB. També el 1992 s’organitzà a Catalunya la quarta edició del Campionat del Món de raids, especialitat molt practicada des dels anys noranta. En territori català se celebren raids en poblacions com Camprodon, Manlleu, Moià, Ripoll o Vallgorguina, entre d’altres. En aquesta especialitat han destacat, en l’àmbit internacional, Miquel Vila i María Álvarez Pontón, aquesta última membre del Juma’s Team català. També en raid han destacat Elisabeth Font, Roser Xalabarder, Marc Comas o Jaume Puntí.
L’amazona catalana més destacada és Beatriz Ferrer-Salat, que participà en la prova de doma de quatre Jocs Olímpics (1996, 2000, 2004, 2008) i en nombroses competicions internacionals. En l’edició d’Atenes (2004) guanyà la medalla de bronze individual i la de plata per equips. Des del 2006 s’organitza la Copa Ferrer-Salat de doma. També foren genets olímpics en la prova de doma Luis Lucio (2000) i Jordi Domingo (2008), i en la prova de salts, Aleixandre Jordà (1996). L’any 2012 la Federació Catalana d’Hípica, òrgan regulador de l’hípica a Catalunya, tenia 77 clubs federats, alguns dels quals eren el Club d’Equitació Torredembarra, el Club Eqüestre Esportiu Les Alforges, el Club Hípica Collserola, el Club Hípic La Tossa, el Club Hípic Quadres Julivert o el Club Hípic Castells. Molts d’aquests participen en proves de les diferents modalitats hípiques, en especial en raids. El 2012 Catalunya disposava de tres hipòdroms: el de Bàscara, el de la Sénia i el de Vila-seca.