Jugà de defensa en diversos clubs anglesos, entre els quals cal esmentar el Fulham, el Birmingham i el Blackpool. En retirar-se, passà al futbol català per exercir d’àrbitre i d’entrenador. Dirigí el CE Europa (1922-24), amb el qual es proclamà campió de Catalunya (1923) i fou finalista de Copa davant de l’Athletic Club de Bilbao en la millor temporada de la història del club gracienc. Entrenà el FC Barcelona, ja avançada la temporada 1924-25, en substitució de Pozsonyi i guanyà el Campionat de Catalunya d’aquella edició i també la Copa d’Espanya. La temporada següent dirigí l’Athletic Club, després retornà a Anglaterra i la temporada 1930-31 tornà a l’Europa, que estava a primera divisió i perdé la categoria aquella temporada.