Destacà en el futbol hongarès –Ferencvaros i Honved– i amb la selecció del seu país al final dels anys quaranta i l’inici dels cinquanta. Fou 68 vegades internacional i marcà 75 gols, per la qual cosa és el segon màxim realitzador de la selecció hongaresa, amb la qual es proclamà campió olímpic (1952) i subcampió del món (1954). Fou el màxim golejador d’aquella fase final, amb 11 gols. Fitxà pel FC Barcelona (1958-66) procedent del Young Fellows suís. Disputà un total de 194 partits i marcà 140 gols. Guanyà dues Lligues (1959, 1960), dues Copes (1959, 1963) i dues Copes de Fires (1960, 1966). Fou finalista de la Copa d’Europa (1961), on marcà un gol, i de la Copa de Fires (1962), en què anotà els tres gols barcelonistes en la doble confrontació amb el València. En la semifinal de la Copa d’Europa 1960-61 anotà un dels gols més celebrats en la història del club blaugrana, a Hamburg, en què força un partit de desempat que permeté al Barça disputar la infortunada final de Berna. A l’octubre del 1968, ja retirat, fou objecte d’un homenatge al Camp Nou amb l’Hamburg de convidat. Després es dedicà a entrenar i dirigí, entre d’altres, el Sants, l’Alacant i l’Hèrcules.