Jugava sense careta de protecció. La temporada 1952-53 fitxà pel FC Barcelona i, posteriorment, jugà amb el Creu Roja de Barcelona (1953-56), el RCD Espanyol (1956-60), l’Igualada HC (1960-63), el CP Vilanova (1963-66), el CH Mataró (1966-69) i el FEMSA de Madrid (1969-71), equip que també entrenà. Guanyà quatre Campionats d’Espanya (1953, 1957, 1964, 1967) i quatre de Catalunya (1958, 1964, 1966, 1968), una Lliga de divisió d’honor (1968) i una altra de primera divisió (1970). Amb la selecció espanyola, es proclamà campió del món (1955, 1964) i d’Europa (1955, 1957) i assolí tres Copes de les Nacions de Montreux (1957, 1959, 1960). Al final dels setanta exercí de president del Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Patinatge.