Soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), membre del seu grup d’alta muntanya, el CADE, que presidí el 1999, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol (GAME). Realitzà nombroses ascensions de dificultat en roca i gel, algunes de les quals primeres absolutes i estatals, a Montserrat, Vilanova de Meià, els Pirineus i els Alps, entre altres. En la dècada de 1990 participà en expedicions als Andes bolivians (1991) i a l’Himàlaia, amb l’ascensió a la cara sud-oest del Shisha Pangma Central (1992), un intent a l’Everest (1995) i l’ascensió a l’Annapurna, el 1999, any que també realitzà un intent al Gasherbrum I, al Karakoram. El 27 de maig de 2017 coronà l'Everest i culminà el seu projecte CAT14x8000, sent el primer català a coronar els 14 cims de més de 8.000 m del planeta: Annapurna (1999), Shisha Pangma Principal (2005), Broad Peak (2007), Dhaulagiri (2008), Manaslu (2008), Kanchenjunga (2009), Gasherbrum II (2012), Lhotse (2013), Cho Oyu (2013), K2 (2014), Gasherbrum I (2015), Makalu i Nanga Parbat, els dos darrers el 2016. Ha rebut diferents reconeixements per les seves activitats, com ara el Piolet d’Or de la FEDME de l’any 1995, juntament amb el francès Patrick Gabarrou, per l’encadenament de tres noves vies al circ de Gavarnie, als Pirineus, i l’obertura de vies en terreny glacial i mixt als massissos alpins del Mont Blanc i del Mont Rosa. El 2008 repetí la distinció de la FEDME per l’ascensió del Gasherbrum IV per la ruta Americana, juntament amb Mikel Zabalza, Juan Vallejo, Alberto Iñurrategi i José Carlos Tamayo. Entre el 1998 i el 2010 fou operador de càmera del programa Al filo de lo imposible de TVE, i participà en la realització de diversos documentals sobre ascensions a l’Himàlaia. També col·labora en les revistes Muntanya, Vèrtex i Desnivel. Autor del llibre Conversaciones con Maurice Herzog (Desnivel, 2002), el 2011 guanyà el premi de periodisme del Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló.
Ferran Latorre Torres
Arxiu F. Latorre