Desenvolupà tota la carrera esportiva al FC Barcelona. Ingressà a l’equip amateur a 14 anys i formà part del primer equip blaugrana (1925-36) com a suplent de Platko, primer, i de Nogués, després. Disputà 98 partits, i guanyà la Copa (1928), la Lliga (1929) i vuit Campionats de Catalunya. El 1933 el club li donà la baixa, però demanà de continuar sense cobrar i seguí fins el 1936. Defensà la porteria de la selecció catalana en cinc ocasions. En retirar-se, quedà vinculat al quadre tècnic de l’entitat, on assolí un gran prestigi com a forjador de talents. Combinà la tasca de tècnic dels juvenils amb la de segon entrenador del primer equip, que dirigí al final de la temporada 1949-50, després de la dimissió d’Enrique Fernández.