Sorgit del planter del Círcol Catòlic de Badalona, destacà com a base i el 1956 fitxà pel CB Orillo Verde de Sabadell, disputant amb aquest la primera i segona Lliga. Fou triat el millor jugador de la competició el 1957. El 1958 s’incorporà al Real Madrid, on jugà quatre temporades durant les quals guanyà tres Lligues i tres Copes consecutives (1960, 1961, 1962). El 1962 tornà a Badalona i fitxà pel Joventut, on es retiraria com a jugador el 1969, després d’haver aconseguit una Lliga (1967) i una Copa (1969). Internacional en 116 partits amb la selecció absoluta espanyola, fou el primer jugador que arribà a 100 partits en aquesta selecció. Guanyà la medalla de plata en els Jocs Mediterranis (1959) i participà en els Jocs Olímpics de Roma (1960). Després de la retirada com a jugador, s’incorporà a la direcció tècnica del Joventut de Badalona. Entrenà el primer equip entre el 1969 i el 1975 amb el parèntesi de la temporada 1972-73, quan exercí de director esportiu, i la temporada 1979-80. També dirigí una temporada el RCD Espanyol-Grup IFA, del qual també fou director tècnic, càrrec que ocupà diverses temporades al Caixa Sabadell. Fou seleccionador estatal femení (1971-73), i ajudant d’entrenador d’Antonio Díaz Miguel a la selecció masculina (1973-92). Presidí l’Associació Catalana d’Entrenadors de Basquetbol (ACEB) i fou membre de la junta directiva de la FCBQ, de la qual fou vicepresident. La seva llarga trajectòria ha estat reconeguda amb la màxima distinció de la federació catalana i espanyola, de l’ACB i de diferents clubs. El 2008 fou nomenat històric del basquetbol català.
Josep Lluís Cortés (a l’esquerra)
Fundació del Bàsquet Català