i luge | enciclopèdia.cat
EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

luge

Sumari de l’article

El pilot de luge controla la direcció del trineu basculant el pes del cos i amb unes brides connectades al davant del trineu
AF CEC / Co de Triola
esports esport
Esport d’hivern que consisteix a lliscar per una pista de gel de pendent pronunciat amb un trineu lleuger anomenat luge, en què el pilot va estirat de panxa enlaire i amb els peus per davant.

Una luge està constituïda per una superfície allargada fixada a dos patins i pot ser d’una o dues places. El pilot controla la direcció del trineu basculant el pes del cos i per mitjà d’unes brides connectades a la part davantera de l’aparell.

Els orígens

Els trineus foren inventats als països nòrdics i les primeres curses de què es té constància daten del 800. L’any 1883 s’organitzà la primera cursa internacional de luge a Davos (Suïssa), on competiren vint-i-un esportistes de set països. El 1913 Suïssa, Àustria i Alemanya fundaren la Federació Internacional d’Esports de Trineu (ISVV), que al cap d’un any organitzà el primer Campionat d’Europa de luge. La Primera Guerra Mundial en suspengué les activitats, que foren represes el 1927. L’any 1935 l’ISVV fou inclosa dins la Federació Internacional de Bobsleigh i Tobogganing (FIBT) com a secció de luge. El 1955 s’organitzà el primer Campionat del Món a Oslo. El 1957, es creà la Federació Internacional de Luge (FIL) com a escissió de la FIBT, i inclogué fins a tretze federacions estatals. Bert Isatitsch en fou el primer president, càrrec que ocupà fins el 1994. Durant el seu mandat la luge fou inclosa en el programa olímpic en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck (1964) en les categories masculina, femenina i per parelles. Posteriorment també s’organitzà el primer Campionat d’Europa (1970) i del Món (1979) per pista natural. El 2009 la FIL tenia cinquanta federacions afiliades. Els esportistes més destacats provenen d’Alemanya, Àustria, Itàlia i Rússia.

La luge a Catalunya

Les primeres pràctiques de luge a Catalunya tingueren lloc a Rasos de Peguera el 1908, impulsades pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC). El 1909 Manuel Tey, membre del CEC, organitzà una conferència on presentà el bobsleigh, la luge i el tobogan. Aquell mateix any es disputà el primer concurs català de luge al Matagalls (1909). En resultà guanyador Santos Mata i hi acudiren més de 100 espectadors. El 1911 se celebrà la Gran Setmana d’Esports d’Hivern a Ribes de Freser, en què també s’organitzà una prova de luge. En aquella ocasió es convocà la primera prova femenina de la pràctica esportiva de Catalunya. Els concursos també es disputaren els anys 1912 i 1913, però se suspengueren el 1914 per falta de neu. Per contra, el 1914 es feren concursos d’esquí i luge a Barcelona després de la nevada històrica que patí la ciutat. Dos anys abans, el 1912, també s’havia disputat un concurs de salts i de tobogan al Taga. Les proves de luge foren molt populars a Ribes de Freser fins el 1920. El 1922 se celebrà a la Vall de Núria l’últim concurs català de luge, conegut també com Copa Gran Poniol, i desaparegué del panorama esportiu català per manca d’interès. El 1967 es creà un equip de luge que competí en els Jocs Olímpics de Grenoble (1968). Hi prengueren part els catalans Jesús Gatell, Jordi Monjo, Lluís Omedes i Jordi Roura. Al principi de la dècada de 1980 hi hagué un repunt d’aquest esport i l’equip espanyol participà en diverses competicions internacionals, entre les quals el Campionat d’Europa de luge per pista natural celebrat a Àustria (1981). Formaren part de l’equip Xavier López, Agustí Bou, Josep Llebaria i David Casas. El 1982 Agustí Bou i Xavier Raureli, membres del CEC, participaren en la Copa del Món. La luge és regulada pel comitè d’esports de trineu de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i per la Federació Es-panyola d’Esports de Gel, creada a Barcelona el 2006. Catalunya no té cap pista artificial de luge, ni organitza cap competició internacional. El 2012 no hi havia cap esportista català afiliat a la FIL.

Col·laboració: 
Guifré Illa
Llegir més...