Destacà com a navegant vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic Arenys de Mar. Ocupà càrrecs de responsabilitat en diferents institucions, com el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines (CRIS), el Comitè Internacional de Creuers del Mediterrani i la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, i dirigí el Museu Marítim de Barcelona (1958-86). Divulgà la història dels esports nàutics a través d’articles i del llibre Los deportes náuticos en Catalunya 1821-1936: más de un siglo de remo, vela y motor (1978). Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1989), entre altres distincions.
José María Martínez-Hidalgo Terán
MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA