Després d’iniciar-se en el Cerdanyola Club d’Hoquei, el 1941 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà fins que es retirà el 1954. Guanyà deu Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya. Disputà 61 partits amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà dos Campionats del Món i d’Europa (1951, 1954), ambdós a Barcelona, i dues Copes de les Nacions de Montreux (1952, 1953). El 1951 fou l’autor del gol que donà la victòria a la selecció espanyola a la final contra Portugal i el primer títol de la seva història. Al Mundial del 1954 tornà a marcar un gol a la final contra Portugal. El 1955 fou nomenat seleccionador juvenil i conquerí el títol europeu a Barcelona. El 1962 entrenà la selecció absoluta i guanyà la Copa Llatina. Fou vicepresident de la Federació Catalana al final dels anys cinquanta i formà part de la junta directiva del RCD Espanyol al principi dels anys seixanta.