Després d’una etapa com a directiu del Futbol Club Barcelona, accedí a la presidència (1946-52). Fou el primer president blaugrana no imposat pel règim franquista. Recuperà l’assemblea de socis compromissaris i els símbols de l’entitat. El 1949 celebrà les noces d’or del club. En l’àmbit esportiu guanyà dues Lligues (1948, 1949), la I Copa Llatina i amb la incorporació del tècnic Fernando Daucik i el fitxatge de Kubala, la Copa del Generalísimo (1951) i les mítiques Cinc Copes (1952). Adquirí uns terrenys per construir un nou estadi, ja que el de les Corts havia quedat petit. El 16 de juliol de 1952 dimití.