El seu origen es remunta a l’any 1944, als tallers de l’industrial barceloní Pere Permanyer Puigjaner, que començà fabricant un motor de dos temps. El mateix any se sumà al projecte Francesc X. Bultó, pilot experimentat. L’11 de febrer de 1945 s’inscrigué el primer prototip amb marca XX en una prova de regularitat del Reial Moto Club de Catalunya, pilotat per Josep Lluís Milà. Diversos pioners del motociclisme a Catalunya, com els germans Milà, J.M. Llobet Turuta o Joan Soler Bultó, començaren a pilotar motocicletes Montesa. Turuta assolí la primera victòria per a la marca al I Premi Motociclista de Montjuïc (1945). El 1946 arribà la primera cursa internacional, el Gran Premi Internacional de Barcelona, que guanyà en categoria 125 cc. Fou la primera fàbrica de motocicletes de l’Estat de producció en sèrie. Amb l’arribada del model D-51, s’instaurà el color vermell del xassís com a distintiu de la marca. Al llarg dels anys cinquanta participà en competicions arreu del món, que van fer de Montesa una de les marques més conegudes, i els seus models Brio foren uns dels més utilitzats. Amb les restriccions econòmiques del Pla d’Estabilització Nacional (1958), l’empresa hagué d’abandonar les competicions, fet que provocà la marxa de Bultó i d’una part del personal tècnic, per fundar Bultaco. Leopold Milà s’encarregà dels nous dissenys, cada cop més encarats cap al trial i les competicions de muntanya. Amb Pere Pi com a pilot de motocròs, arribaren les primeres victòries i títols en aquesta categoria: dos Campionats d’Espanya en 125 i 250 cc (1961) i un de 250 cc (1962). El 5 de setembre de 1961 s’inaugurà la nova fàbrica a Esplugues de Llobregat, i un any més tard tingué lloc l’Operació Impala, un raid que travessà Àfrica amb el nou model de carretera, la Impala. Als anys seixanta els seus models venceren en campionats estatals i internacionals en totes les disciplines, velocitat i resistència, de la mà de pilots com Pi, De la Torre, Rocamora, Villa, Busquets, Loof, Trias, Blanc, Olivencia o Lancho. Al final de la dècada, models com la Cota 247 (1968) tingueren una gran repercussió als campionats de trial, fet que decantà la marca a l’esport de muntanya. La marca guanyà campionats a Anglaterra, Suècia, França, Alemanya i Estats Units al començament de la dècada de 1970. Les seves motocicletes foren pilotades pels millors pilots internacionals. En trial destacaren J.M. Lejeune, M. Whaley, B. Sellman, Ulf Karlson; Don Smith aconseguí el títol europeu de trial (1969). En motocròs sobresortí K. Vehkonen i en enduro el català Carles Mas (campió d’Espanya 1979-85). L’any 1976, creà el Trofeu Montesa de 125 cc per a promocionar joves pilots i els anys 1980 i 1981 guanyà el títol mundial de marques de trial. L’any 1982 la marca passà a l’empresa japonesa Honda. La nova direcció continuà fabricant els models Cota, pilotats per figures com M. Colomer (1996), D. Lampkin (2000-03), Toni Bou (2007-12) i Laia Sanz (2004-11). L’any 2000 la fàbrica es traslladà a Santa Perpètua de Mogoda.
Motocicletes i treballadors de Montesa dels anys quaranta
ARXIU PERMANYER