El circuit pot ser a camp obert o tancat i sol estar format per desnivells, obstacles, rampes, rius, fang, sorra o pedres. També es disputen curses a la platja. S’utilitzen motocicletes especialment dissenyades per a aquesta pràctica esportiva, amb manillars llargs, parafangs separats i rodes amb tacs de goma. Els pilots han de vestir casc, proteccions, cuirassa, faixa i botes. Hi ha diferents disciplines, com el supercròs, que es disputa en un recinte tancat amb accidents del terreny artificials; l’estil lliure (FMX), que premia les acrobàcies i els salts efectuats pels pilots, també en recinte tancat, i el supermotard, que combina motocròs i asfalt. La Federació Internacional de Motociclisme determina que els circuits han de constar d’una pista de 5 m d’amplada mínima; de 1.600 a 4.800 m de longitud, segons l’especialitat; han d’estar constituïts per elements naturals, exceptuant aigües profundes i terreny rocós, i lliures de paviment o formigó. Igualment, pel que fa a les competicions, classifica els vehicles en tres categories i diferents grups en funció de les respectives característiques tècniques, com el cubicatge i el cicle del motor.
Classificació general i classificació per al mundial
L’origen del motocròs se situa a Camberley (Anglaterra) el 1924, fruit d’una evolució natural del trial, que perfeccionaren els francesos. La primera competició reconeguda fou la Southern Scott Scramble, que donà nom a una altra variant, l’scramble, que premia només la velocitat. La fama d’aquest esport es desenvolupà al llarg de la dècada de 1930, quan diferents marques començaren a fabricar motocicletes específiques, i a partir dels anys cinquanta s’organitzaren els primers Campionats d’Europa (1952) i del Món (1957).
Principals proves de motocròs disputades a Catalunya
El motocròs arribà a Catalunya al començament de la dècada de 1950, i es feu molt popular a Manresa i Vic. La primera prova es disputà el 26 de desembre de 1953 al Castell d’en Planes (Osona), s’anomenà Motocròs Social i fou organitzada pel Moto Club Vic. La marca Derbi feu diverses exhibicions per a promocionar aquest esport i el circuit de Granollers fou el primer d’Espanya que es construí. A partir dels anys setanta, la popularitat i proliferació d’aquesta modalitat a Catalunya s’incrementà de forma espectacular. El I Motocròs Internacional de Barcelona es disputà al camp de golf de Pedralbes (1960). Dos anys més tard ja era el Gran Premi d’Espanya de motocròs, puntuable per al Mundial. La Penya Motociclista 10 × Hora organitzà aquesta competició per primer cop el 1964 al circuit de Santa Rosa (Santa Coloma de Gramenet) i, més endavant, al circuit del Vallès (1968-84). L’any 1985 el circuit de Montgai acollí la prova, i no fou fins el 2001 que el circuit de Bell-puig retornà la prova a terres catalanes, sota el nom de Gran Premi de Catalunya a partir del 2009. Paral·lelament, el Moto Club Segre organitzà a Montgai el Gran Premi de 125 cc en 2.000 m, ininterrompudament entre el 1966 i el 1984. Aquesta prova assolí caràcter internacional el 1971 i fou puntuable per a l’Europeu a partir del 1973 i per al Mundial des del 1975. A partir del 1994, aquesta competició passà a disputar-se al Circuit de Catalunya, a Bellpuig, i el 2001 s’hi afegiren la resta de cilindrades. Marques com Bultaco, Montesa, OSSA i Derbi han fabricat models de renom internacional. La Bultaco Pursang, la Montesa Cappra i l’OSSA Phantom han estat pilotades pels millors pilots del món. Pilots catalans com Jaume Vilaplana, Carles Giró, J. Soler Bultó, O. Puig Bultó, Antoni Maseras, els germans Elizalde i els Bertrand, foren autèntics pioners d’aquest esport a Catalunya. Pere Pi destacà amb grans victòries als campionats estatals i internacionals. Pilots com Randy Muñoz, Toni i Jordi Elías, Toni i Jordi Arcarons, i Javier Garcia Vico, amb un Campionat Europeu (1996) i un subcampionat mundial (2003), demostren la importància d’aquest esport a Catalunya.