Vida
Col·laborà en la premsa humorística de la dècada de 1930. El 1934 començà a Esquitx (amb el pseudònim de Kim), i continuà a En Patufet (durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques), El Be Negre (1935-36), Papitu, Xut! i TBO.
Després de la Guerra Civil col·laborà en la realització de pel·lícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari. Dirigí les revistes Atalaya, Locus (1955) i Ilustración femenina. Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i col·laborà a El Correo Catalán. També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo, Barcelona Deportiva, Vida Deportiva, Dicen (amb el pseudònim de Don), Lean..., RB, Barça, Don Balón, La PZ i Tururut!. També col·laborà en la revista de cinema Cinema. Revista cinematográfica quincenal (1946-48).
Com a autor teatral obtingué grans èxits populars amb En Baldiri de la costa (1968, que portà al cinema Josep Maria Font-Espina i protagonitzada per Joan Capri), Ja tenim 600, El meu marit té pa a l’ull, Una noia de bosc, Ja vénen els russos! i Ronyons de recanvi. També escriví els guions cinematogràfics de Hay que ir a Madrid i Una mujer en un taxi, que no s’acabaren rodant. El 1972 publicà el llibre Muntañola y el cine, prologat per Julián Miri.
També publicà, entre d’altres, Mi Costa Brava (1965), La vida en dulce (1978), 22 historias y un secuestro (1998, una ironia sobre el món del futbol), Auca de la Platja d’Aro (1998) i La memòria fa pessigolles (2008), un recull de vivències i anècdotes.
Després de la guerra col·laborà com a director artístic i creador de la sèrie del faquir González de dibuixos animats per a la productora Compañía Española Internacional de Dibujos Animados (CEIDA) de Ramon de Baños, Francesc Rovira i Beleta i Josep Escobar. Treballà a la ràdio i creà una sèrie de televisió en català dirigida per Roger Justafré (TVE) i la comèdia La viuda es vol divertir.
També realitzà molta publicitat i il·lustracions per a llibres d’altres autors. Era nebot de l’editor, dibuixant humorístic i home de teatre, Antoni Muntañola i Carné, Amyc. Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (2000) i amb el Premi Internacional d’Humor Gat Perich (2007).
Bibliografia
- Piñol, R.M.: “Joaquim Muntañola”, Història gràfica de Catalunya dia a dia 2000. Edicions 62, Barcelona 2002, p. 66-67.
- Solà, L.: Muntañola. L’èxit de l’humor amable i popular, Hoja del lunes, 08.11.1982, p. 21.