Els orígens es relacionen amb la fisioteràpia i la rehabilitació i és una de les activitats esportives que té una tradició més llarga i una participació més elevada en l’esport paralímpic. Forma part del programa de competició dels Jocs Paralímpics des de l’edició celebrada a Roma (1960). Segueix el reglament de la Federació Internacional de Natació Amateur (FINA) amb algunes adaptacions, com la possibilitat d’iniciar la prova des de dins de l’aigua i la senyalització auditiva o tàctil per als esportistes cecs i discapacitats visuals en el moment en què s’aproximen a la paret de la piscina. En el cas dels nedadors amputats, no està permès dur pròtesis. Els discapacitats visuals o cecs competeixen en categories independents i els discapacitats físics i els paralítics cerebrals competeixen conjuntament mitjançant una classificació funcional que agrupa els nedadors en diferents classes segons les capacitats.
A Catalunya, la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, la Federació Catalana d’Esports per a Cecs i la Fundació ONCE regulen aquesta pràctica esportiva i organitzen periòdicament diferents campionats territorials i els Campionats de Catalunya. Els nedadors catalans sempre han format una gran base de la selecció espanyola.
Una altra modalitat de natació adaptada, practicada per esportistes amb discapacitat intel·lectual, segueix el reglament de Special Olympics Internacional, que ha creat les normes basant-se en el reglament de la FINA. Competeixen en les modalitats d’estil lliure, esquena, braça i papallona, de manera individual i per relleus. Les proves estan agrupades en graus de dificultat, per tal d’arribar a nedadors de tots els nivells. A Catalunya, la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics – ACELL organitza cada any els campionats territorials i els Campionats de Catalunya. És un dels esports amb més federats a Catalunya.