Hi ha tres disciplines practicades en piscina: superfície, apnea i escafandre. En les proves de superfície s’utilitza un tub respirador i es competeix en les distàncies de 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1.500 m, així com en 4 × 50 m, 4 × 100 m i 4 × 200 m. Antigament també es competia en la distància de 1.850 m, aproximadament una milla nàutica. Dins aquesta disciplina hi ha l’especialitat bifins (o natació amb dues aletes), en què es competeix en distàncies de 50 m, 100 m i 200 m. Les proves d’apnea són de 50 m i les d’escafandre, de 100 m, de 400 m i de 800 m. La natació amb aletes també es practica en aigües obertes en les proves de fons i de gran fons, en recorreguts que oscil·len entre els 3 km i els 25 km. Les aletes de busseig modernes foren inventades pel capità de corbeta francès Louis de Corlieu, que el 1914 en feu la primera demostració pràctica. Després de diverses millores, el 1939 n’inicià la producció en sèrie. El mateix any, Owen Porter Churchill li comprà la llicència i les començà a fabricar als Estats Units. Inicialment se’n feu un ús militar. Les primeres competicions esportives de natació amb aletes tingueren lloc a Itàlia i a França al principi de la dècada de 1960. La Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques (CMAS), fundada el 1959, organitzà el primer Campionat d’Europa l’any 1967. En aquella època les aletes eren fabricades amb cautxú, però el 1970 aparegueren els primers models de fibra de vidre. Les monoaletes foren inventades per un club de la Unió Soviètica l’any 1972, es començaren a utilitzar en el Campionat d’Europa d’aquell mateix any i prengueren protagonisme a les aletes convencionals. El primer Campionat del Món se celebrà a Alemanya (1976). Des del 1981 la natació amb aletes està inclosa com a disciplina esportiva en els Mundials i el 1986 fou reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional. Els països que dominen aquesta pràctica són Rússia i la Xina, seguits de França, Itàlia, Grècia i Croàcia.
A Catalunya, les primeres competicions s’organitzaren a mitjan dècada de 1960. Els practicants provenien del món de la pesca submarina i dels grups de salvament marítim de la Guàrdia Civil, però de seguida aparegueren nedadors especialitzats. La Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS), fundada el 1967, organitzà el primer Campionat de Catalunya (1967), juntament amb el Club Natació Montjuïc. L’any següent, Barcelona acollí el primer Campionat d’Espanya, competició que s’ha celebrat una dotzena de vegades més a Catalunya. A més del CN Montjuïc, també en foren pioners el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines (CRIS) i la Unisub de Sabadell, i en menor mesura, el CE Sant Joan i la Unisub de Granollers. L’any 1970 el Campionat d’Europa es disputà a Sabadell. Durant aquella època, la selecció catalana fou una de les més destacades de l’àmbit estatal i un dels millors nedadors dels anys setanta i vuitanta fou el membre del CRIS Jordi Espín Canela. També tingueren un paper destacat i participaren en competicions internacionals nedadors com Joan Pijoan, Antoni Olivares, Mercè Villarubí, Carme Bernal, Cristina Nogués i Maite Salvà. Durant la dècada de 1980 i de 1990 el CN Montjuïc i el CRIS continuaren dominant les proves catalanes i sobresortí Joan Carles Arce, que fou segon a la Copa d’Europa de fons (1981). L’any 2000 la natació amb aletes es popularitzà en l’àmbit estatal gràcies al Campionat del Món disputat a Palma. Alguns dels nedadors catalans més destacats a partir de llavors foren Carles Ruiz, Francesc Guerrero, Òscar Soaz i Eva Peñaranda. Posteriorment sobresortiren nedadors com Carles Sabater, Rubén López, Víctor Martínez, Alona Kotchetkova, Dolors Pradell, Sofia Serqueira i Carolina Porta, destacats per haver batut algun rècord català. En aquest grup cal afegir Miquel Rodríguez, del CE Mediterrani, que aconseguí quatre rècords d’Espanya en el Campionat d’Europa (2010). L’any 2012 la FECDAS tenia sis clubs federats que practicaven la natació amb aletes: l’Aquàtic Club Xaloc, l’Associació Esportiva Bellsport, l’Associació Esportiva Natació × Tothom, el Club Esportiu Mediterrani, l’Agrupació d’Activitats Subaquàtiques Cavalldemar i el Club Natació Almenar. Els quatre primers foren molt actius en l’àmbit estatal durant la primera dècada del 2000. La FECDAS també organitza la Lliga Catalana, que inclou proves com la Copa Mediterrani i el Memorial Sergio Manzano, aquest últim creat el 1997 en honor del fundador de l’AE Bellsport. Des del 2002 també s’organitza a Lleida el Míting Internacional Llengua Catalana de natació amb aletes, organitzat per l’AE Natació × Tothom.