Situat al peu de la muntanya de Montjuïc i també conegut com Palau dels Esports, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Soteras i inaugurat l’any 1955. Fou construït per disputar diverses competicions dels Jocs Mediterranis de Barcelona (1955). Pavelló de titularitat pública, originalment tingué una capacitat per a 8.000 espectadors i fins l’any 1971 fou seu de les seccions de basquetbol, handbol i hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona, que a partir de llavors es traslladaren al Palau Blaugrana. Després dels Jocs Mediterranis acollí alguns dels principals esdeveniments esportius de Barcelona. Fou seu de la final de la Copa del Generalísimo d’handbol (1956, 1958), d’hoquei sobre patins (1956, 1960, 1970) i de basquetbol (1959, 1962), així com del Campionat d’Espanya de boxa amateur (1956, 1969) i de tennis de taula (1969). Fins la dècada dels anys setanta també s’hi organitzaren nombroses competicions internacionals, com el Campionat d’Europa (1957) i el Mundial (1964) d’hoquei sobre patins, el Campionat d’Europa de judo (1958), el Torneig de Campions del Món de tennis (1958), la Copa Fred Perry de tennis (1967), les finals de la Copa d’Europa de clubs de basquetbol masculina (1969) i femenina (1977), la fase final del Campionat d’Europa de seleccions de basquetbol (1973) i nombrosos combats de boxa puntuables per al títol d’Europa: pes gall (1965, 1966, 1967), lleuger (1969, 1971), superwèlter (1970), superlleuger (1974, 1975) i ploma (1977, 1980). A l’inici de la dècada dels anys vuitanta, s’hi començaren a organitzar els primers concerts. Fou seu de l’equip de basquetbol del Reial Club Deportiu Espanyol des del 1984 i acollí el Torneig Preolímpic de voleibol masculí (1984) i el Top-12 Europa de tennis de taula (1985). L’any 1986 fou remodelat per l’arquitecte Francesc Labastida per acollir la fase prèvia i les semifinals del Campionat del Món de basquetbol (1986) i la seva capacitat es reduí a 6.500 espectadors. Posteriorment fou seu del Campionat del Món de taekwondo (1987). Al començament de la dècada dels noranta l’activitat esportiva decaigué a causa de la desaparició de la secció de basquetbol del RCD Espanyol i per la inauguració del Palau Sant Jordi. Tot i això, acollí les competicions de gimnàstica rítmica i la fase preliminar de les competicions de voleibol dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992). A la meitat dels anys noranta se centrà en esdeveniments musicals i teatrals malgrat que encara fou testimoni d’algun fet esportiu, com el combat de boxa per al títol transcontinental de pes ploma (2000). L’any 2000 fou remodelat com a recinte musical, la capacitat es reduí a 3.500 espectadors i adoptà el nom de Barcelona Teatre Musical.