Format a l’Sferic de Terrassa, passà al Futbol Club Barcelona (1979-93), en el qual jugà fins a la seva retirada. Conquerí sis Copes d’Europa (1980-85), un Mundial de Clubs (1982), una Recopa d’Europa (1987), una Copa de les Nacions (1980), sis Lligues (1980-85) i quatre Copes d’Espanya (1981, 1985, 1986, 1987). Amb la selecció espanyola, assolí un Campionat del Món (1980) i tres d’Europa (1981, 1983, 1985). Després de retirar-se, fou coordinador del planter del Barça i segon entrenador del primer equip (1993-95). Fitxà com a primer entrenador i director tècnic del CP Alcobendas, al qual dirigí a la divisió d’honor (1996-99) i el portà a les semifinals de la Copa de la CERS. Tornà al Barça per a ser segon entrenador de Carlos Figueroa (1999-2003), etapa en què guanyà tres Lligues Europees (2000, 2001, 2002), tres Copes Continentals (2000, 2001, 2002), cinc Lligues i quatre Copes del Rei. Fou coordinador general de la secció d’hoquei patins (2003-05) i finalment es convertí en el tècnic del primer equip (2005-09), període en què el Barça guanyà dues Copes d’Europa (2007, 2008), una Copa Intercontinental (2008), tres Copes Continentals (2006, 2007, 2008), una Copa de la CERS (2006), quatre Lligues (2006-09), una Copa del Rei (2007) i una Supercopa d’Espanya (2007). Després, fou secretari tècnic de la secció d’hoquei patins del FC Barcelona i compaginà el càrrec amb el de seleccionador masculí de Xile i femení d’Egipte (2007-11). El 2012 fou nomenat seleccionador sub-20 i segon entrenador de l’equip absolut, amb el qual fou campió d’Europa (2012) i el 2013 fou nomenat seleccionador.