L’apostrofació
S’escriu l’article apostrofat en els casos dubtosos següents:
- Davant d’abreviatures, d’acord amb la normativa.
- Davant de sigles llegides com acrònims apostrofem l’article definit d’acord amb la normativa, atenent al gènere de la sigla. Davant de essa líquida només apostrofem l’article definit masculí.
- Davant de sigles que es lletregen i que comencen amb vocal fonètica inicial, apostrofem d’acord amb la normativa, segons el gènere de la sigla. L’accent d’aquestes sigles recau sempre en la vocal tònica del nom de la darrera lletra.
- Davant dels símbols dels punts cardinals, però no d’altres símbols com els de les constel·lacions, els elements químics, les fórmules o les unitats de mesura.
- Davant de xifres que, escrites en lletres, s’apostrofarien.
- Davant de mots masculins amb essa líquida inicial precedits per el (però no pas els que comencen en s no líquida –alemany–, ni els mots femenins precedits per la).
- Davant de mots amb antiga hac aspirada inicial i adaptada al català.
- Davant dels noms dels homínids, en textos divulgatius.
- Davant de noms en cursiva o entre cometes.
Però:
Però:
Però:
Però:
Però:
No s’apostrofen els noms de lletra. Tampoc no s’apostrofa la reducció d’anys.
[Mercè’98]
L’article personal
Acceptem l’ús tant de l’article masculí en com de l’article el, amb el benentès que sigui coherent. Només acceptem divergències entre el parlament del narrador i el d’un personatge.
En els personatges de les obres literàries i dels llibres de text, escrivim l’article personal, tot i que n’admetem l’absència en les obres traduïdes d’altres llengües.
Si els antropònims se citen en un context familiar o si corresponen a personatges de la cultura popular, s’utilitzen els articles personals en, el, na (balear) i la.
Els noms esmentats en textos formals, com també els de personatges públics, històrics o ficticis, s’escriuen sense article.
La repetició de l’article en les enumeracions
Escrivim les enumeracions de substantius determinats amb l’article al davant, en especial si el nombre i el gènere dels diferents substantius no coincideixen.
[els saqueigs, afusellaments i incendis]
S’omet l’article en sèries en què el segon terme explica el primer o designa la mateixa cosa, i també en enumeracions de més de tres elements, tant si coincideixen en gènere i nombre com si no.
L’article en els percentatges
Utilitzem l’article definit davant d’una quantitat concreta. Si el percentatge és aproximat, podem utilitzar l’article indefinit o un adverbi.
L’article en topònims i hidrònims
S’escriuen amb l’article els noms de lloc que apareixen en contextos descriptius (no pas en enumeracions, ni quadres ni mapes).
- Davant de noms de poblacions, partides i muntanyes.
Però:
- Davant de topònims estrangers.
- Davant de totes les comarques del País Valencià i Catalunya, excepte Osona.
Però:
- Davant de noms d’estats, països i regions, però no davant d’antics comtats.
Però:
Estats, països i regions ambivalents:
- Davant de noms de continent que duen un complement. Els continents de l’Àfrica i l’Àsia poden dur article o no.
Però:
Escrivim amb article els rius catalans, sense el mot riu o riera. Només afegim aquest genèric si forma part del nom o si el context no aclareix que es tracta d’un hidrònim. Tampoc no escrivim el genèric en els rius més importants de l’estranger.
Però:
En cartografia, s’omet l’article en grans extensions o conjunts orogràfics, en construccions unifamiliars (masos, masies, xalets, etc.) o en topònims que inclouen un genèric que forma part del nom. Si el nom del topònim és un genèric, s’escriu en majúscula i precedit de l’article.
Però: