Acció de La Ferreria Catalana.
La societat es constituí el mes d’abril del 1855. Es tractava, segons el text propi, d’una societat minera que es proposava l’explotació de mines de ferro, fosa d’aquest mineral i fabricació del ferro pels sistemes més avançats.La Ferreria Catalana tenia el domicili social a Barcelona, al carrer de Santa Madrona núm. 2, però l’establiment industrial era a Anglès, comarca de la Selva. Explotava petites vetes de ferro que hi havia pels voltants, i una mina de plom. La Ferreria Catalana, com solia passar en aquests casos, era la successora d’una farga, que ja existia des del segle XV. Els forns treballaven amb carbó vegetal.
El projecte fou molt ambiciós. Ho demostra el fet de la constitució de la societat anònima –una estructura que era reservada solament per a les grans empreses–, el capital aportat i l’entrada a cotització a la Borsa de Barcelona.
El sistema utilitzat per a ampliar el capital, consistent a augmentar el nominal de l’acció, resulta bastant original i fa pensar que els accionistes no devien ser gaire nombrosos. La cotització de 1’acció era molt reduïda.
Ferreria Catalana: recursos propis (en rals).
No consta que la Ferreria Catalana pagués cap mena de dividend actiu a les accions. Els seus banquers, la casa Miarons i Dòria, només foren utilitzats per a recaptar els dividends passius.Aquesta empresa fou una de les que acordaren la liquidació després de la profunda crisi financera del 1866. L’acompanyaren en aquesta decisió empreses tan diverses com La Algodonera, la societat de vapors Bofill, Martorell i Companyia i La Porcellana.
El mes d’octubre del 1867, el Diari de Barcelona anunciava subhasta de "todos los edificios, como son los altos hornos, cuadras de fundición, almacenes y demás pertenencias que la Ferreria Catalana posee en el término de Anglés, provincia de Gerona".