La societat comanditària Font, Alexander i Companyia es va constituir el mes de novembre del 1853, però el Reial Decret d’autorització porta data del 18 de març de 1857. El 16 d’abril d’aquest any es constituí definitivament la societat i es posà en marxa el seu projecte.
L'objecte de la Companyia era la fusió del mineral de ferro en forns alts i l’elaboració de tota classe de peces de ferro.
Els socis personals eren dos: Eusebi Font del Sol i Ferrer i David Alexander Easton. Font del Sol era un advocat en exercici, de Barcelona. David Alexander era un escocès d’Edimburg que juntament amb els seus germans Thomas i William s’havia instal·lat a Barcelona feia pocs anys. Els tres escocesos crearan la important empresa Alexander Germans, constructora de maquinària, però serà el germà gran, David, qui entrarà pel seu compte en aquest projecte siderúrgic.
La fàbrica s’instal·là al Clot, que era un barri de la població de Sant Martí de Provençals, l’antic Clot de la Mel, perquè allí hi havia el dipòsit de la mel destinada als comtes de Barcelona i a la gent de palau. Els locals adquirits estaven a tocar de la línia del ferrocarril de Barcelona a Granollers, que havia d’arribar a Sant Joan de les Abadesses. Els promotors comptaven amb el carbó que els arribaria de les mines de Surroca i Ogassa a la part alta de la vall del Ter.
L’altre motiu d’instal·lar-se al Clot era la proximitat dels jaciments de ferro situats al terme de la vila de Gràcia, que explotava la companyia. Es tractava de masses d’hematites que es trobaven a Can Roca i Batlle, la muntanya de la Bateria, Can Serrat, la Travessera Alta, can Toda, terres d’en Pujol, can Muntanyes i torre de Larrard (Descripción física, geológica y minera de Barcelona, per Maureta, Thos i Codina, pàg. 445, Madrid 1881). Avui dia aquests noms corresponen a carrers i una zona absolutament urbanitzada. En tot cas, la riquesa dels jaciments era mínima, tal com aviat comprovaren els socis industrials.
Una guia del 1854 indicava que “este barrio hasta ahora de escaso interés adquirirá importancia gracias a dos grandes establecimientos industriales: la estación del ferrocarril y la fundición del mineral de hierro de la cuenca de Barcelona, contiguo al establecimiento anterior”. (Guía del viajero por el Ferrocarril del Norte, Sección de Barcelona a Granollers).
Font Alexander i Companyia: Recursos propis (en rals).
Abans d’obtenir l’autorització per a constituir definitivament la societat, Font, Alexander i Companyia van treure a subhasta –el 15 de gener de 1855– el transport de 200 000 quintars de ferro –més de 8 000 tones– destinats a la foneria del Clot. Això demostra l’optimisme dels propietaris de les mines, un optimisme que no va durar gaire.
Eusebi Font del Sol era el gerent de l’empresa, i presumiblement el principal capitalista, mentre David Alexander ocupava la direcció tècnica. Ell fou l’encarregat de la construcció de la fàbrica que s’inaugurà el 16 de maig de 1857.
Aquest dia l’empresa organitzà una visita col·lectiva al Clot. De l’estació del Nord de Barcelona va sortir un tren especial, amb unes sis-centes persones. Arribats i desembarcáis al Clot, els oferiren l’espectacle del primer bui-datge del cubilot, un espectacle que encara impressiona al final del segle XX. Amb gran sentit escènic, el buidatge coincidí amb el capvespre, de manera que la llum que desprenia el ferro líquid destaqués d’allò més. La Revista Industrial, que va fer un llarg comentari de l’esdeveniment social i industrial, acaba la seva crònica dient que havia estat una llàstima la celebració en un diumenge, perquè n’havia reduït el nombre d’espectadors.
Al final d’octubre del mateix any es repetí l’espectacle, programat aquesta vegada en honor dels Ducs de Montpensier amb motiu d’una visita a Catalunya. La premsa recollirà el fet que en la seva estada a Montserrat la parella va dormir en llits de ferro, fosos a l’empresa del Clot. Tomant de Montserrat per la línia del Nord, el tren s’aturà a l’alçada de la fàbrica per veure una nova buidada del forn. Les visites de la família reial s’aprofitaven perquè els convidats poguessin veure les principals mostres de la indústria catalana.
Al costat dels tallers de La Maquinista, de la fàbrica de L’Espanya Industrial i de les sedes de l’Escudé, els forns del Clot, atesa l’espectacularitat del buidatge del cubilot, s’havien convertit ràpidament en visita obligada.
El 1859 la ferreria tenia vuit forns de pudelació i quatre de refinament. La maquinària estava formada per una màquina d’injecció d’aire que requeria una força de 50 cavalls, una de cilindres de laminació (70 cavalls), una per moure el tom i la bomba (14 cavalls) i una per al martinet (12 cavalls).
Esqueles d’Eusebi Font del Sol i de David Alexander (Diari de Barcelona, febrer del 1897 i febrer del 1868, respectivament).
L’escocès David Alexander i l’advocat barceloní Eusebi Font del Sol instal·laren una ferreria al Clot comptant amb el carbó de Sant Joan de les Abadesses i el ferro de les seves mines, a Gràcia.
L’activitat continuà, centrant-se en la foneria, mentre avançava l’obra dels alts forns i tallers, però ja amb l’angúnia que devia suposar el veure que els jaciments de Gràcia no donaven el que se n’esperava. L’any 1859, el Diari de Barcelona destacava que s’havia fos una peça de ferro d’un pes que oscil·lava entre les 1 600 i les 1 800 roves -entre 16 640 i 18 720 quilos-.
El mes de setembre del 1860 els socis de Font, Alexander i Companyia es reuniren per conèixer els resultats de l’empresa i comprovaren que els socis personals abandonaven. Jacint Valadia fou nomenat gerent amb caràcter provisional, en substitució d’Eusebi Font del Sol, mentre es nomenava una Comissió encarregada de fer un dictamen sobre la situació. Aquesta Comissió acordà d’obrir un procés de liquidació que durà tres anys.