La maquinària agrícola
L'agricultura catalana del segle XIX està emmarcada per dos corrents: un de tradicional, conservador, en el sentit immobilista de la paraula, i un corrent innovador que acull i promou la introducció de noves tècniques agrícoles, de noves màquines, dels adobs químics.
En un quadre adjunt podem veure un retrat del que podia ser la pagesia conservadora, suspicaç i desconfiada a l'hora de valorar la maquinària introduïda per la industrialtizació. És un extracte d'una guia satírica i s'ha de prendre com el que es proposava el seu autor.
Aquest personatge carregat de recel pot resultar tan autèntic com ho eren alguns representants de l'agricultura innovadora catalana.
Però el que no abunda és el fabricant de maquinària agrícola. En aquest capítol només hi ha dos exemples. Una de les dues empreses que hi figuren té un bon nivell. L'altra és simplement una anècdota interessant. És veritat, però, que una bona part de les empreses metal·lúrgiques que construeixen màquines inclouen en els seus catàlegs premses d'oli, de vi, molins fariners. Però també ho és que la major part de la maquinària agrícola que hi ha a la segona part del segle XIX a Catalunya és importada. Hi ha cases com la d'Albert Ahles, que presenten uns catàlegs impressionants amb material tot ell importat.
Un pagès, que no caldrà
que precisi d’ahont era,
mirava la restallera
de máquinas que allí hi há.
Mossèn Borra se’n adona:
— Mestre –diu– ja fan per casa.
Y’l pagès tocant l’ase
l’hi respon. ¡Tant se me’n dona!–
— Son máquinas.
- Ja ho veig ja.
— Pe’ls pagesos.
- Ja’s vá dí.
— Son mòlt bonas.
- Potser sí.
— ¿Qué no ho sabeu?
- ¡Tant me fá!
–¿No us agradan?
- No senyò’.
— Las debéu gasta’ extrangeras.
- Cá! De cap de las maneras.
¡No estich per máquinas!
–¿No? Van mòlt bè.
- ¿Qué se’n acaba?
–¿No’n gastéu, en bona fé?
- Perque’l pare no’n gastava.
— ¡Home! ¡Vaya una rahò!
- Es rahò que jo m’hi aguanto
— ¿No veyéu qu’es l’adelanto
de la civilisaciò?
— Si tothom com vos pensava,
¡ja’streuría bon partit!
-Ja veurà: ja l’hi som dit
que’l mèu pare no’n gastava.
— Mestre, casi’m vull pensà’
una cosa que us dirè.
- ¿Quína?
— Que dèu vos vá fé’
y vá deixarvos está.
- ¡Ey! cuydado. Poch á poch.
Si no gasto maquinaria
ja soch de la Liga Agraria.
— Y¿qué’n trayèu?
- Ay, jo’t toch!
Fem la guerra á los Tractats
qu’arruinan nostra terra.
— Ja está bè que féu la guerra,
però ab medis apropiats.
¿Com evitareu la ruina,
si cuant mès vostre Art prospera
vos anéu quedant enrera
sense eixí de la rutina?
Lo progrés que nos’atura
diu: “Poch temps y mòlta feyna.”
Mans á l’obra, y cambiéu d’eyna
en bè de l’AGRICULTURA.
Pues si en lloch de cols feu naps,
prescindint de maquinaria,
ab tot y la Lliga Agraria
no crech pas que lliguéu caps.
- Tant si es bó com si no es bó, –diu lo crach–
’n vull per are:
Si n’haguès gastat lo pare
també’n gastaría jo.
Gira esquena y tot fent vía
cap á fora se’ns escorra;
–¡Ey! –l’hi cridà Mossen Borra–,
Pássiho bè ab la companyia.
Y’s cromprén qu’es distracció
si’l Pagès no ha saludat,
perqué estava preocupat
no atenent á la rahò.
–Com aquest, si mólt convé–,
diu en Borra –¡cuants n’hi han!
¡Y desprès es queixarán
que las cosas no’ls van bè!
que precisi d’ahont era,
mirava la restallera
de máquinas que allí hi há.
Mossèn Borra se’n adona:
— Mestre –diu– ja fan per casa.
Y’l pagès tocant l’ase
l’hi respon. ¡Tant se me’n dona!–
— Son máquinas.
- Ja ho veig ja.
— Pe’ls pagesos.
- Ja’s vá dí.
— Son mòlt bonas.
- Potser sí.
— ¿Qué no ho sabeu?
- ¡Tant me fá!
–¿No us agradan?
- No senyò’.
— Las debéu gasta’ extrangeras.
- Cá! De cap de las maneras.
¡No estich per máquinas!
–¿No? Van mòlt bè.
- ¿Qué se’n acaba?
–¿No’n gastéu, en bona fé?
- Perque’l pare no’n gastava.
— ¡Home! ¡Vaya una rahò!
- Es rahò que jo m’hi aguanto
— ¿No veyéu qu’es l’adelanto
de la civilisaciò?
— Si tothom com vos pensava,
¡ja’streuría bon partit!
-Ja veurà: ja l’hi som dit
que’l mèu pare no’n gastava.
— Mestre, casi’m vull pensà’
una cosa que us dirè.
- ¿Quína?
— Que dèu vos vá fé’
y vá deixarvos está.
- ¡Ey! cuydado. Poch á poch.
Si no gasto maquinaria
ja soch de la Liga Agraria.
— Y¿qué’n trayèu?
- Ay, jo’t toch!
Fem la guerra á los Tractats
qu’arruinan nostra terra.
— Ja está bè que féu la guerra,
però ab medis apropiats.
¿Com evitareu la ruina,
si cuant mès vostre Art prospera
vos anéu quedant enrera
sense eixí de la rutina?
Lo progrés que nos’atura
diu: “Poch temps y mòlta feyna.”
Mans á l’obra, y cambiéu d’eyna
en bè de l’AGRICULTURA.
Pues si en lloch de cols feu naps,
prescindint de maquinaria,
ab tot y la Lliga Agraria
no crech pas que lliguéu caps.
- Tant si es bó com si no es bó, –diu lo crach–
’n vull per are:
Si n’haguès gastat lo pare
també’n gastaría jo.
Gira esquena y tot fent vía
cap á fora se’ns escorra;
–¡Ey! –l’hi cridà Mossen Borra–,
Pássiho bè ab la companyia.
Y’s cromprén qu’es distracció
si’l Pagès no ha saludat,
perqué estava preocupat
no atenent á la rahò.
–Com aquest, si mólt convé–,
diu en Borra –¡cuants n’hi han!
¡Y desprès es queixarán
que las cosas no’ls van bè!
La Gran Exposició. Joan Molas, Barcelona 1888.
La maquinària tèxtil
Fàbrica de teixits de llana, fil i cotó, a Barcelona. Les fàbriques tèxtils catalanes treballaren amb maquinària importada, en la seva immensa majoria.
No hi ha cap mena de proporció entre la indústria tèxtil catalana i la producció catalana de maquinària tèxtil. Si la primera se situa al primer rengle europeu, en canvi la construcció de maquinària aplicada al primer sector industrial català no té un gran nivell.
I no obstant, la metal·lúrgia comença a Catalunya amb la reparació de màquines tèxtils. Valentí Esparó i Tous i Ascacíbar, en la seva etapa autònoma, abans de crear La Maquinista, fan maquinària d'aquesta mena. També en farà la foneria Planas a Girona. Però uns i altres passen cap a la construcció metàl·lica o a la construcció de màquines que poc o res tenen a veure amb el sector tèxtil.
Les fàbriques tèxtils catalanes treballaven amb maquinària importada, en la seva immensa majoria. D'exemples catalans n'hi ha ters i només un tingué una relativa importància, ja dintre del segle XX.