L’empresa s’inicià el 1830, segons pròpia manifestació, anys més tard, quan l’antiguitat era un símbol de garantia. El seu fundador, Josep Comas, tenia un taller de construcció i reparació de màquines al carrer de Sant Bartomeu, al Raval de Barcelona. Deu anys més tard era un taller modest, un de tants que es dedicava a fondre peces de ferro per a màquines de filar.
La foneria Comas s’especialitzà en la construcció de màquines de vapor i després en el buidatge d’estàtues de bronze. Publicitat a la guia Indicador General de Barcelona, 1887.
El 1855, la foneria Comas és esmentada ja com una de les que segueixen de prop les de Valentí Esparó i Tous i Ascacíbar, que més endavant crearan La Maquinista, i la de Navegació i Indústria –Nuevo Vulcano–. Josep Comas ha començat a construir màquines de vapor, sistema Larmanjat, per a les quals ha obtingut un privilegi de fabricació a Espanya. El model no ha passat a la història, però va fer un bon paper a l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860. El comentarista lloa el caràcter d”’inexplosible” que té la caldera de vapor, però per la publicitat coetània de la casa ens podem assabentar que aquest caràcter consistia en el fet que la caldera produïa un xiulet agut quan estava mancada o sobrada d’aigua, sistema que prevenia uns accidents que es produïen massa sovint, per desgràcia. Aleshores, la foneria s’havia traslladat al carrer de Femandina, on romandrà molts anys. El 1862 tenia dos forns i trenta-un operaris al taller.
La capacitat del taller i les ambicions de l’empresari, les posà de manifest la construcció d’un tub de ferro d’1,80 metres de diàmetre, que anava destinat a la fàbrica tèxtil de Puig i Llagostera, a Esparreguera. El Eco de la Producción (pàg. 183, 1881) se’n va fer ressò i el va felicitar públicament pel que considerava una obra important.
Josep Comas devia morir poc després, ja que el 1885 el negoci va a nom de Comas, Germans, presumiblement els fills. Aquests, tot i mantenir la línia del fundador, ampliaren el negoci en el sector de la construcció de maquinària i entraren a més en una especialització en la qual foren pioners a Barcelona: el buidatge d’estàtues de bronze de grans dimensions. Segons la premsa, l’estàtua eqüestre del general Espartero, el Duc de la Victòria, va ser la primera a buidar-se a Barcelona. (Diari de Barcelona, febrer del 1886, pàg. 1892).
S’havia iniciat una etapa de l’empresa en la qual la fosa d’estàtues de ferro i de bronze es posarà en primer lloc. Vet aquí algunes de les seves obres:
- Estàtua Eqüestre d’Espartero, de l’escultor Pau Gibert, destinada a Madrid. Una de semblant anirà destinada a Logronyo.
- Estàtua del comte Guifré el Pelós, obra de Venanci Vallmitjana.
- Estàtua de Roger de Llúria, al parc de la Ciutadella.
- Estàtua d’Anselm Clavé.
- Estàtua del General Prim, al parc de la Ciutadella.
Aquesta darrera obra li meresqué una medalla d’or a l’Exposició Universal del 1888.
Joan Comas i Blanc aviat es quedà sol a l’empresa i compaginà la fosa d’estàtues amb la construcció de maquinària ben diversa: rodes de tramvia, motors hidràulics, molins fariners, aparells de calefacció, engranatges de ferro. Però l’empresa va ser declarada fallida el 1899.