Manuel Tomàs era un llauner de Vilanova i la Geltrú el 1862. El 1867 s’establí com a competidor dels Soujol en la producció de canonades per a gas i aigua. Els francesos, establerts a Barcelona, li portaven set anys d’avantatge, però el mercat era prou ample per a tots dos.
Tomàs va optar també pel mètode francès de la canonada de ferro embetumada, però amb una variació important: utilitzava ferro dolç –acer– galvanitzat, en lloc del ferro colat tradicional. Tomàs obtingué un privilegi de fabricació per aquest sistema en què l’acer era recobert per una pel·lícula de zinc.
Anunci publicat a l'Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1904. Els tallers Tomàs, de Vilanova i la Geltrú, complementaren la producció de canonades en utilitzar acer en lloc del ferro colat.
El fabricant de Vilanova sap qui és la competència i en la presentació del seu article ens fa saber els avantatges de l’acer galvanitzat sobre el ferro colat. "Es, sin duda, preferible a los demás conocidos hasta hoy por su resistencia, duración, baratura y fácil colocación, pudiéndose siempre desmontar con mucha facilidad, un resultado que no pueden ofrecer los tubos de hierro fundido." (Orellana, Exposició de París del 1867, anunci).
El seu establiment era a la plaça de la Verdura, núm. 1, després passà al carrer de l’Escola, però n’hagué de marxar a causa de les protestes dels veins per les males olors que produïa la fàbrica. S’instal·là aleshores al local que havia ocupat l’antiga Ferreria de Sant Josep. Al mateix temps tenia oberta una exposició permanent dels productes que elaborava a la ciutat de Barcelona.
El 1871, presentà amb èxit les seves canonades a l’Exposició Catalana, al costat del seu competidor, mentre que li eren adjudicades la canalització d’aigua de Tortosa (14 000 metres), la de Sant Esteve de Sesrovires i la de dues poblacions aragoneses.
El fundador morí el 1885. Continuà els seus negocis la seva viuda, Rita Cruells, i a la mort d’aquesta, la succeïren els seus fills, sota la denominació de Fills de Manuel Tomàs, i la més genèrica de Tallers Tomàs.
Amb l’Exposició Universal de Barcelona, l’empresa havia acumulat un bon prestigi, una bona clientela i onze medalles d’or, plata i bronze, a les diferents exposicions en què havia participat, totes dintre de l’Estat, amb l’excepció d’una a Matanzas (Cuba) el 1881.
L’any 1889, La Ilustrado Catalana dedicà un llarg reportatge als Tallers Tomàs. Val la pena reproduir-la pel que fa referència a la fàbrica i als seus sistemes de producció industrial.
"Estan emplassats tocant amb V estació del ferrocarril directe de Madrid á Zaragoza y Barcelona. Constan d’un gran quadrilátero de 111’264 pams quadrats, hont s’han construhit, entrant desde la carretera de Barcelona, hont comença la fatxada principal de 71 metres, y ‘s troban á la dreta las oficinas y despaig dels directors de la casa, y ala esquerra la portería y quadra. Un gran pati dona llum á totas las demés dependencias y permet lo accés dels carros y altresvehículs als diferents tallers. Seguint l’ala esquerra se troban los cuberts destinats á las operacions de galvanisació, hont en varis depòsits, safreigs y calderas s’efectúan las manipulacions anexas al galvanisat, segons després descriurem.
Al mitx del quadrilátero s’eleva una gran quadra hont estan instaladas las máquinas, aparatos y altras obras necessarias per las operacions següents: tall de planxas, cilindrat, cu-sit, regulado de forma, cimbrejat, revestiment de sorra y banys interiors, quals operacions s’executan ab molt desembarás gracias al gran espay disponible.
A la banda dreta hi ha’ls magatzems per tubería, materials de fontanería y tot lo necessari pera las condicions d’aygua.
A la part posterior hi ha la xemeneya pera l tiratje de tretze fogons, pou ab bombas pera elevació d’aygua al depòsit d’hont la prenen las diferents operacions que la necessitan, y basas de quitrà.
La ràpida idea que donem dels Tallers Tomàs, fàcilment permetem compendre als nostres lectors que tais elements poden fabricar 500 metres de canonada diaris. Com que’Is tubos Tomàs se construhexen especialment per un procediment privilegiat, indicarem còm sa verifican las operacions sense entrar en detalls.
La planxa de ferro dols se talla à la mida necessària y’s renta perfectament per trèureli tota oxidació ó brutedat. Verificada aquesta operació, ‘s passa à coure las canonadas en sa longitud, verificantse cuydadosament la unió. En aquest estat y gracias al privilegi Tomás, se galvanisan los tubos que de aquesta manera quedan d’una solapessaja que’l galvanisme’ls recobreix enterament. Se ‘ls calibra per tornárloshi la forma cilindrica si al galvanisarse poguessen sofrir qualsevol desperfecte, y se’ls hi afegexen las unions. Se’ls proba à pressió hidràulica de 20 atmósferas y se’ls recobreix exteriorment d’un revestiment compost essencialment de quitrà mineral y arena, y per fi ‘s barnissan interiorment, acabantse aixís las operacions y quedant llestos pera ser entregáis pera la canalització.
La naturalesa especial d’aquests tubos los hi ha dat un gran crèdit desde 1864 en que s’establí la fàbrica, ja que en aquest temps passan de 165 las poblacions canalisadas, moltas d’ellas en vista del èxit obtingut repetidament, tant per aygua com per gas, ò bé per tots dos objectes alhora. L’èxit es tal, que’l registre especial de la casa Tomàs s’ha aumentat durant l’últim any ab més de 25 poblacions canalisadas, entre ellas importants capitals.
La casa elabora tubos desde 0’03 metros fins á 1’60, quals excepcionals dimensions los fan especials pera obras hidráulicas d’importancia, especialment sifons, ab lo qual se logra abaratir aquest sistema de conducció d’ayguas, puix resulta molt més econòmich lo tubo de ferro que no ‘l d’obra de mampostería.
En diferents exposicions ha obtingut la casa Tomás 12 medallas d’or, plata y bromo, y ha sigut la única en sa classe qu’ha lograt pera ‘lmaterial complet pera la conducció y distribució d’aygua la medalla d’or.
Sos tubos privilegiats d’acer dols inoxidables se emplean principalment per canalisa-cions d’aygua y ayre comprimit á alta pressió; estan construhits de la mateixa manera que ‘ls de ferro dols inoxidables, y per conseqüència reunexen totas sas qualitats ab la ventatja de que, empleantse 7 cer en lloch del ferro, resulta un material molt apropòsit pera resistir grans pressions. Tots los de cer son probats." (García del Real, L., La Ilustrado Catalana, 1889).
Anunci publicat a Guía de Barcelona y sus alrededores, 1895.
L’empresa no s’havia aturat a conseqüència de la mort del fundador. Tot al contrari. Sis anys després (1895) les poblacions canalitzades ja són 250, i la capacitat de producció és de 600 metres diaris en lloc dels 500 metres anunciats a la crònica reproduïda. Tenia 160 obrers. El final de segle és especialment profitós per a l’empresa, ja que la canalització d’aigua i de gas s’ha fet general. El 1900 són 600 les poblacions a les quals han servit i presumeixen d’haver fabricat més d’un milió de metres de canonades. Durant els nou primers mesos del 1899 han fabricat 60 000 metres i tenen comandes per 50 000 més, a lliurar de forma immediata. Entre altres obres hi ha la canalització d’una nova fàbrica de gas a la Ciutat de Mallorca (25 000 metres), una altra a Sabadell (43 000 metres), una a La Garriga (5 000 metres) i la canalització de les aigües de Càceres.
Ja ben entrat el segle XX, l’empresa es convertí en societat anònima: Tallers Tomàs, SA, amb domicili social a Barcelona, plaça del Palau, núm. 11.