Ramon Casanovas i Eudald Comià foren els primers a obtenir àcid sulfúric a Barcelona. Segurament, pel sistema antic (vegeu Carrera Pujal, La economía de Cataluña en el s. XIX, vol. II, pàg. 337 i J. Agell i Agell a Barcelona 1924-1925).
El 1812 el farmacèutic Eudald Comià i Font inicià els estudis per a produir àcid sulfúric a Berga i començà a produir-lo el 1814. Poc després, conegué Ramon Casanovas i Casas, el qual havia visitat diverses fàbriques franceses de productes químics; constituïren plegats la societat Casanovas i Comià, que s’establí a Barcelona.
El 1817 demanaren i obtingueren un privilegi reial que els donava l’exclusiva per a produir durant cinc anys l’àcid sulfúric “en el comercio, aceite de vitriolo, a treinta leguas de las costas del mar y vias navegables de estos nuestros dominios, tenint en compte que el establecimiento de esta fábrica es de mucho mérito e importancia, cuanto además de la introducción de una fabricación hasta ahora desconocida en el Reino abona al Estado cuantiosas sumas que el extranjero nos arranca, por ser líquido indispensable para el blanqueo y estampado de todo género de algodón y para muchos usos de tinte y medicina. A la sol·licitud es feia constar que la fàbrica de Barcelona es la única que hay y ha habido jamás en Catalunya, excepto la de Comià en Berga, que ha dado empleo a ésta”. La data és anterior a la que dóna de la seva producció a Manresa. En tot cas, l’àcid sulfúric manresà i el de Berga tenien una importància reduïda.
El mateix 1817, Casanovas i Comià produïa vuit roves d’àcid sulfúric diàries, “cantidad suficiente para el consumo actual y que se proponen aumentar a medida que el comercio y fábricas tomen mayor incremento en fuerza de la privación de género de algodón extranjero que con tanta sabiduría ha ordenado Su Majestad”.
Casanovas i Comià demanaren també al Govern que els facilités salnitre i sofre a preus rebaixats per a poder competir amb els productes d’importació. El 1818 insistiren a poder importar sofre de Sicilia i crear la seva pròpia instal·lació a l’Aragó per a obtenir salnitre. Fos quina fos la resposta, el 1825 tenien ja una salnitreria.
El privilegi d’exclusiva es va acabar el 1822. El 1825 la fabrica es traslladà a Badalona, ara amb el nom de Casanovas, Massanet i Companyia. El 1839 era Ramon Casanovas i Companyia i uns anys després quedava en mans de Francesc Agell, gendre d’Eudald Comià. A l’exposició de Barcelona del 1860 va presentar àcid sulfúric, nítric i clorhídric, com també sulfat de ferro i de coure, produït a la seva fàbrica de Badalona.