Les matèries tintòries
Origen natural dels principals colors a mitjan segle XIX.
Barcelona es convertí en una gran productora de teles estampades durant els darrers anys del segle XVIII i primers del XIX. Eren les “indianes”, que mereixen un capítol a part, dintre del volum dedicat als industrials cotoners.
Una indiana és un teixit cru al qual s’incorporen unes matèries tintòries que li donen color o colors, amb un disseny o dibuix determinat.
El color industrial no és un element que s’apliqui exclusivament als teixits estampats. Hi ha d’altres produccions que també demanen el color: la ceràmica, el vidre, la pintura, els mosaics. Però al començament del segle XIX la principal demanda ve dels fabricants d’indianes.
Les matèries tintòries eren conegudes des de les èpoques més antigues. Es tractava de substàncies que tenien un origen vegetal o animal. La integració dels territoris americans al món modern i la millora de les comunicacions, especialment amb l’Extrem Orient, van augmentar 1’oferta de colors, gràcies a 1’aparició de matèries tintòries procedents d’aquells països. Algunes de les plantes que proporcionaven els colors s’adaptaren a Europa, altres no.
Fins a mitjan segle XIX gairebé tots els productes tintoris tenien aquest origen natural i es venien en forma de pols, pasta o blocs sòlids, en caixes de fusta, de vímet o bótes. Però la química intervé en el procés, en forma de dissolvents i en uns primers productes elaborats. El color artificial pertany a la segona part del mateix segle i és un producte químic pur.
Els primers fabricants d’indianes importaven la matèria tintòria d’Alemanya i de França, especialment. Aquesta demanda estimulà la competència d’una sèrie d’industrials catalans. Com sempre, la competència tenia dos pols: el preu i la qualitat. Es tractava de produir al mateix preu i oferint la mateixa qualitat que els productors estrangers.