Una família sorprenent, la dels Urgellès. El pare era un home amb vocació d’empresa; el seu fill Agustí va ser un savi, més interessat en la investigació que en l’empresa. I un altre fill, Fèlix (1845-1919), fou un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana.
Joan Fèlix Urgellès i Rovira era fill de Vilafranca del Penedès. Devia haver nascut amb el segle XIX, més o menys. La primera referència històrica que en tenim és com a propietari d’una petita fàbrica de teixits de cotó a la seva població de naixement. Però aviat canvià de ram d’activitat i de residència i passà del sector tèxtil al químic i de Vilafranca a Barcelona, on ja vivia un germà seu.
Agustí Urgellès (La Ilustració Catalana, 1882).
El seu fill, Agustí Urgellès de Tovar, nasqué el 8 de març de 1828, estudià química a l’escola de la Junta de Comerç de Barcelona, sota la direcció de Josep Roura. El seu pare, mentrestant, havia instal·lat el seu despatx al carrer de Gignàs, núm. 34 de Barcelona i una fabriqueta de productes químics a la població de Sarrià. El 1844 es presentà a l’exposició de les indústries catalanes a la Llotja de mar amb el producte que li donarà anomenada: el vernís.
El fill, Agustí, féu compatibles els seus estudis de química amb la col·laboració en el negoci del seu pare. Féu abundants viatges per Europa per a conèixer la realitat industrial del seu temps i els avenços tecnològics en el camp químic. Recorregué, per aquest motiu, les principals regions industrials de França, Alemanya, Gran Bretanya i Bèlgica.
L’any 1850, el pare Urgellès guanyà una menció honorífica a l’Exposició industrial de Madrid, gràcies a la presentació d’un vernís amb característiques pròpies. Era la resina de copal, planta lleguminosa procedent d’Àfrica i d’Amèrica. El fill n’aconseguí per primera vegada la dissolució en esperit de vi i en facilità així la utilització industrial. El Cercle Científic Alemany el nomenà (1855) soci de mèrit pels seus estudis sobre la resina i l’anàlisi d’olis fixos.
El 1858, l’empresa figura a nom de Fèlix Urgellès i Fill i comença a guanyar medalles i distincions a totes les exposicions en què participa. El 1860, en el paper de carta de l’empresa figuren catorze guardons d’aquest estil, als quals caldrà afegir el títol de “Químics de Cambra” concedit per Isabel II el 1861.
Fèlix Urgellès i el seu fill Agustí implantaren la indústria de vernissos i betums impermeables. (Diari de Barcelona, febrer del 1856)
Els productes de l’empresa són vernissos i betums impermeables, que tenen nombroses aplicacions. El 1861 tenen el despatx de Barcelona i dos establiments industrials: un a Sarrià i un a Vilafranca del Penedès, la seva població d’origen. Aquest mateix any afegiren al seu catàleg un preparat ignífug que impedia la inflamabilitat de les teles. Es va fer una prova pública d’aquest procediment, recollit per la premsa de Barcelona (Diari de Barcelona, 1861, pàg. 3 330).
El pare Urgellès es retirà dels negocis l’any 1870 i morí al mes de març del 1875. El fill no es devia veure amb cor de continuar ell sol l’empresa i traspassà el negoci a una companyia d’enginyers associats –Merly, Serra i Sivilla– que tenien diverses representacions estrangeres de productes químics, tot mantenint-se ell com a director tècnic.
Merly, Serra i Sivilla, fàbrica de vernissos i betums, continuà uns quants anys més, sota la direcció d’Agustí Urgellès, amb fàbrica a Sant Gervasi i magatzem-dipòsit dels seus productes a Gràcia i a Madrid.
Agustí Urgellès mantingué un ritme de vida vivíssim, si tenim en compte les activitats que desenvolupà, al marge de l’empresa. Serà periodista, defensor dels interessos del sector químic, jurat d’exposicions internacionals, benefactor i mecenes, membre d’innombrables comissions privades i públiques. I fins i tot reclamava el títol de baró de Tovar.
Com a promotor, director i comentarista de l’Exposició General Catalana del 1871, Agustí Urgellès es presentava així:
- Baró de Tovar
- Cavaller de l’ínclit i Sagrat Orde Militar de Sant Joan de Jerusalem
- Vocal de la Junta Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç i de la Junta Provincial d’Estadística
- Soci de Mèrit de la Reial Societat Econòmica Aragonesa d’Amics del País
- Vice-president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i President de la seva Comissió Permanent d’Exposicions
- Vice-president de la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció
- Fundador i vice-president de la Junta Corresponsal de l’Associació Industrial de Porto (Portugal)
- Soci honorari del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i de l’Ateneu de la classe obrera i jornalera
- Corresponsal de diverses Societats Econòmiques d’Amics del País de l’estat
- President honorari i soci de mèrit del Cercle Científic Alemany
- Membre de l’Acadèmia Agrícola, Manufacturera i Comercial de París, de l’Associació industrial de Porto, de la de Foment per a la Indústria Nacional de França, de la Societat d’Agricultura, Ciències i Art de Poigny
- Condecorat amb 40 medalles i títols honorífics per jurats en concursos públics, com a inventor d’avenços en el camp químic i industrial
- Fundador i director de la Gaceta Universal de Agricultura, Industria, Arte, Avisos y Noticias, que inicià la seva publicació a Barcelona l’any 1862
En els darrers anys de la seva vida rebé encara la Creu de primera classe de l’Orde Civil de Maria Victòria i la Gran Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica.
Més d’una vegada rebé ofertes per a representar políticament el districte de Vilafranca del Penedès, però les rebutjà. En el terreny personal, Agustí Urgellès i Tovar fou ben desgraciat, ja que es casà tres vegades, n’enviudà també tres i veié morir els seus set fills. Per acabar-ho d’arrodonir, va poder llegir la seva necrològica en el Diari de Barcelona, ja que “alguna mano infame, algún ente dotado de los más bajos sentimientos” va enviar la falsa notícia al diari i aquest la va publicar (Diari de Barcelona, octubre del 1870, pàgs. 10 434 i 10 455).
Agustí Urgellès morí el 15 de maig de 1898 als 67 anys.