La família Arbós era de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona). Allí nasqué el 1824 Jaume Arbós i Tor, que aviat es convertí en barceloní, ja que la seva família s’instal·là a la capital catalana el 1830.
Jaume Arbós (La Ilustració Catalana, 1904). El Dr. Jaume Arbós perfeccionà el sistema de l’enllumenat per gas assajat per primera vegada a Catalunya pel Dr. Josep Roura.
Jaume, un dels fills del matrimoni Arbós, entrà a l’escola de química que tenia a la Llotja la Junta de Comerç de Catalunya el 1843. Estudià a les ordres de Josep Roura, el segon catedràtic de l’assignatura a l’escola i la persona que el 1826 féu un primer assaig d’enllumenat per gas a Catalunya i a l’estat, tal com s’ha descrit.
El catedràtic donà el ple suport personal a aquell alumne espavilat que tenia a les seves ordres. Aleshores el principal interès de Jaume Arbós eren els tints. Per aquest motiu, el seu pare li obrí una botiga de tintorer al costat de l’església del Pi (plaça del Beat Oriol, núm. 9) on posà en pràctica els seus coneixements teòrics, mentre encara estudiava.
El 1845 acabà la carrera de química, com a adjunt al catedràtic Roura. En la seva presentació com a graduat a la Llotja donà una conferència en la qual demanava que els tintorers tinguessin més coneixements de química per a perfeccionar els colors. Jaume Arbós entenia molt bé el que després rebria el nom de química industrial.
Potser per influència del seu mestre, s’interessà igualment per l’enllumenat per gas, que s’aplicava als carrers de Barcelona des de l’any 1842. Arbós donà llum al seu establiment mitjançant un gasogen que cremava carbó dintre d’un recipient ple d’aigua i distribuïa el gas a través de canyes foradades, revestides de betum. Era l’any 1844 i fou possiblement el primer establiment industrial que tingué llum de gas, tot i el caràcter molt primitiu de la instal·lació.
L’any 1846 publicà dos llibres importants. Tenia aleshores 22 anys. El primer és el Tratado práctico de blanqueo y tintorería de lana, seda u algodón, en tres volums i escrit en col·laboració amb Pere Roque i Pagani, un barceloní que tenia dos anys més que ell, dedicat a la Junta de Comerç. El segon fou el Manual de Química Orgánica.
Arbós se n’anà seguidament a Madrid, on tenia intenció de fer oposicions per a una càtedra de química, però no se’n va sortir per falta de relacions i de diners, segons diuen els cronistes. Una de les relacions establertes, però, fou la de Jaume Balmes, el qual li aconsellà que tomés a Barcelona i es dediqués a desenvolupar tot el que sabia. Arbós va seguir el consell, però al mateix temps va fer una cosa que era la més necessària per a una persona com ell, que volia estar al corrent del que es feia i del que es podia fer en el camp de la química: va viatjar. El 1851 muntava un petit establiment industrial a Mataró, mentre n’alternava la direcció amb viatges a França, Bèlgica, Prussià i Anglaterra.
La dècada dels anys cinquanta va ser la del creixement de l’empresa de productes químics. A l’establiment de Mataró, en seguirà un altre a Sant Martí de Provençals, un tercer al carrer de Sant Erasme i un quart a Sant Hipòlit de Voltregà. Mancat de recursos, rebé el suport financer de dos personatges de la indústria, Ferran Puig i Nicolau Tous.
Entre els productes químics que fabricava anotem en primer lloc el que aleshores anomenaven barrella artificial, és a dir sosa, un dels productes químics fonamentals, el carmí d’anyil, un blau per donar color als teixits estampats, un oli tipogràfic que permetia donar una brillantor especial a la lletra impresa i un producte que impedia les incrustacions calcàries a les calderes de vapor.
El. gran moment de l’empresa, que es deia Arbós, Germans, fou el de l’exposició industrial de Barcelona el 1860. El cronista de l’exposició, Orellana, li dedicà una pàgina sencera del catàleg.
No obstant, això, la primera inquietud de Jaume Arbós era el perfeccionament de l’enllumenat per gas, després de les proves fetes en la seva primera joventut. Aquest gas es produïa cremant hulla o carbó coc i aquest era un producte car a la Catalunya de l’època, ja que s’havia d’importar tot.
Primer va idear un sistema en què la primera matèria era un líquid espès de naturalesa resinosa, preparat per ell mateix, que penetrava a les retortes plenes de coc incandescent. Se sap que aplicà aquest sistema a dues fàbriques: la de Joan Canadell, de teixits i filats, a Sant Martí de Provençals, i la dels germans Sala a Mataró.
Però més tard i després de conèixer l’anomenat gas d’aigua en un dels seus viatges, trobà un procediment en el qual es millorava aquell i podia aplicar-se igualment per a produir energia.
El gas d’aigua, ideat pels francesos, s’obtenia a base de la descomposició de l’aigua i l’alliberament de l’hidrogen. Les calderes es carregaven amb carbó vegetal i no mineral. Arbós barrejà aquesta mescla d’hidrogen impur i aire calent amb un hidrocarbur en forma de vapor.
El gas Arbós es va aplicar amb èxit a l’Hospital Militar de Catalunya, on donava llum i servia com a calefacció. S’aplicà igualment a Vic, Caldes de Montbui, Tortosa i Sabadell. Trenta anys més tard el sistema s’utilitzava encara en algunes fàbriques d’acer d’Anglaterra que cremaven combustible menut per a alimentar els generadors de vapor.
"El Doctor Arbós, professor de la Universitat de Barcelona, produïa el gas servint-se també del carbó de llenya, però sense insuflar l’aire a la cubeta, ja que el motor l’aspirava directament per sota del generador, la part superior del qual estava formada pel vaporitzador i el recalentador, la qual cosa permetia aprofitar tota la calor perduda. El vapor desembocava al cendrer i es barrejava amb l’aire abans de travessar el combustible, de manera que es produïa un gas mixt, barreja de gas de forn i de gas d’aigua." (Motors de gas, Aimé Witz, professor de la Universitat de Lille, 1895).
Jaume Arbós, que havia compaginat educació científica i treball industrial, compaginà igualment la ciència i la religió. El 1852 inicià els seus estudis de teologia i fou ordenat sacerdot al cap de pocs anys. Qui va pagar les conseqüències d’aquesta vocació tardana fou l’empresa industrial, que quedà en mans del germà Pere, el qual no tenia el seu mateix nivell.
Mossèn Arbós fou nomenat catedràtic de física i química del Seminari de Barcelona. Visqué al núm. 31 del carrer del Carme. Continuà els seus estudis científics, ja que pocs mesos abans de morir publicà un treball sobre les piles elèctriques (1882). Però ara, la major part dels seus escrits són dedicats a explicar la plena compatibilitat entre Déu i la ciència i a demanar al clergat que no oblidi els estudis científics, com a manera d’apropar-se a Déu. Per exemple, un tractat fonamental de física i química d’acord amb la doctrina de sant Tomàs d’Aquino.
Jaume Arbós morí al mes d’octubre de l’any 1882. El seu germà Pere mantingué la fàbrica de Sant Martí de Provençals, al Clot, carrer de la Vemeda núm. 6, fins el 1888 en què fou traspassat el negoci a Josep Bonfill, successor d’Arbós. Aleshores el producte principal de la fàbrica era el sabó industrial.
Bibliografia
- Terrafeta, Rosa M., Mossèn Jaume Arbós i Tor (1824-1882), un voltreganès oblidat, Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, 1989.