Pere Catasús i Ferret és un exemple dels “americanos” que s’anaren a Cuba a fer fortuna, i tomaren al cap d’uns anys tot aportant a Catalunya els coneixements que havien adquirit i els diners que havien guanyat.
Pere Catasús havia nascut a Sitges l’any 1841. Quan tenia dotze anys embarcà cap a Cuba amb altres sitgetans. Com la majoria dels catalans, s’instal·là a Santiago i no a l’Havana. Allí treballarà i al cap d’uns anys s’independitzà; creà la societat Catasús, Germans, que després s’anomenà Catasús i Casanovas.
El 1868, quan començaren les hostilitats entre els espanyols i els independentistes cubans, retornà a Catalunya i creà la societat Catasús i Companyia, conjuntament amb els seus germans, a Barcelona.
La societat es dedicà a dues activitats que no tenien res a veure l’una amb l’altra però que s’entenen perfectament en el context de l’experiència del seu fundador: refineria de petroli i exportació de vins. El veïnatge amb els Estats Units va fer que a Cuba els avenços dels seus tècnics arribessin abans que a l’estat espanyol. Si Miquel Biada o Francesc Gumà aportaren els seus coneixements sobre ferrocarrils, Pere Catasús aportà els que havia adquirit sobre el petroli.
Probablement, va ser la primera refinería de petroli que s’establí a Catalunya. Una refineria era aleshores un establiment en el qual es destil·lava el petroli cru importat i es recollien els diversos productes obtinguts a diferents temperatures en el procés de destil·lació. La refineria s’instal·là a la carretera antiga de València en el terme de Sant Martí de Provençals. L’edifici era conegut popularment com “El petroli”. El despatx, en canvi, era al passeig de Colom de Barcelona, tocant a la plaça de Medinaceli.
Trofeu Amangué, 1922. Catasús i Companyia va ser la primera refinería de petroli que s’establí a Catalunya.
A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 el seu petroli guanyà una medalla d’or. Eren "productes summament purificats [digué el jurat], i presentats en immillorables condicions; és indústria important moguda per potent màquina de vapor i fa una gran exportació".
El negoci d’exportació de vins va continuar mentre va durar la colònia i es va perdre en declarar-se la independència de Cuba el 1898. Però Catasús i Companyia ho va compensar entrant en el comerç de fustes i de la sal. Tenien un magatzem al carrer de Nàpols, xamfrà Gran Via, de Barcelona. I eren dipositaris de les Salines de Torrevella (Alacant).
Amb l’aparició del motor d’explosió i la creixent popularització dels automòbils, la refineria es dedicà amb èxit a les gasolines. Era el Gas-Motor Catasús, ben conegut al començament de segle. El 1909 arribà a un acord amb el Reial Automòbil Club de Catalunya per a la instal·lació conjunta de gasolineres a Catalunya. Aquest any en tenia cinc: a Sant Quirze de Terrassa, a Montcada, a Castelldefels, a Sant Cugat i a Esplugues, o sigui a totes les sortides de Barcelona.
La refineria de petroli desaparegué poc abans de crear-se el Monopoli de Petrolis l’any 1927, que donà l’exclusiva del sector a la CAMPSA. Catasús i Companyia es convertiren en distribuïdors d’aquesta societat.