La família Duran.
Josep Duran i Sors obrí el seu primer taller de teixits de llana l’any 1827 a Sabadell. Tres anys més tard donà un pas transcendental en transformar la societat en Duran i Companyia. El canvi suposava l’entrada de socis i del capital necessari per a engrandir l’empresa. Significava que hi havia capitalistes disposats a confiar en ell. Aquests capitalistes foren els industrials barcelonins Antoni Miarons i Oms i Josep Dòria i Prats, instal·lats al Carrer Ample. Miarons i Dòria es convertirà, anys més tard, en una casa de banca, ja que les operacions financeres com la participació a Duran i Companyia acabaran per ofegar la pròpia indústria.
Amb el nou capital, Duran i Companyia farà un salt endavant en la seva producció. Treballaven encara amb telers manuals, però anaven incorporant tots els avenços tècnics que arribaven, que facilitessin la mecanització de les seves operacions. Igual atenció donaran a la producció de gèneres nous de llana, que no es fabricaven a l’estat. Ells foren els introductors, el 1837, dels castors, uns teixits llisos i de pèl curt de diferents colors, però especialment negres, que s’utilitzaven per a vestits d’home. I dels setins de llana, un teixit de llana doble, amb pèl curt, com el dels draps per a pantalons d’home i per a uniformes militars. I de les llanetes, roba fina per a pantalons i vestits d’estiu. Per aquest fet, es considera Duran i Companyia com l’introductor dels gèneres de novetat.
El 1843, Josep Duran era un dels primers contribuents de Sabadell. Per això fou obligat a pagar una forta quantitat a l’escamot carlí anomenat del Martell, que entrà a la població per recaptar impostos.
Josep de Calassanç Duran i Mimó, fill del fundador. (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952).
Josep Duran i Sors, fundador i principal promotor de l’empresa. (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952). Duran i Companyia fou l’empresa que introduí els gèneres de novetat al voltant del 1837.
Aquest mateix any, Duran i Companyia inaugurà una nova fàbrica a la Rambla de Sabadell. Utilitzarà el vapor amb una màquina de 20 cavalls de força i serà el primer establiment gran d’aquesta classe a Sabadell: el Vapor de cal Pissit. L’edifici de dos pisos, de considerables dimensions, incloïa també els habitatges dels seus primers propietaris, com era costum en aquells anys.
Un any més tard (1844), s’estrenà com a expositor. L’aparador fou l’Exposició dels productes de la indústria espanyola —que volia dir la catalana— que s’obrí a la Llotja de Mar de Barcelona, amb motiu d’una visita reial. Hi presentarà draps de diferents qualitats i colors.
Vapor de cal Pissit. Maquinària (1850).
El 1850 són a l’Exposició Industrial de Madrid. Els seus castors i draps foren molt ben acollits. Gràcies al cronista del certamen sabem quina era la maquinària de què disposaven a cal Pissit (vegeu el quadre adjunt).
El personal era format per un subdirector de la fàbrica —el director era Josep Duran—, 6 capatassos, 152 obrers entre homes, dones i nens i 2 administratius. La referència afegeix que tenen dos comisionados en los países extranjeros, para procurar los inventos y mejoras que allí haya alcanzado la fabricación (Memoria de la Industria Española, Madrid 1851, pàg. 471). Els fabricants més eixerits procuraven repetir a casa tot el que veien fora que tingués interès i aplicació directa. Era molt corrent que els industrials compressin una màquina nova a l’estranger i la reproduïssin a casa amb mitjans propis, sense contemplacions. La producció era d’unes 1 600 peces anuals, que es venien a l’estat espanyol i a Cuba. Utiltzaven preferentment llana espanyola, però n’importaven quan es tractava de fer draps de primera qualitat.
El dipòsit dels seus gèneres era a Barcelona, al magatzem que tenien els seus socis Miarons i Dòria, responsables de la comercialització dels productes.
El Vapor de cal Pissit, seu de la indústria dels Duran, s’incendià l’any 1910, i fou reconstruït parcialment. (“La Ilustració Catalana”, 1910. )
Deu anys més tard (1860) estaran igualment presents a la nova Exposició barcelonina. Tenen l’exèrcit espanyol com a un dels seus principals clients i tant fan roba de baixa qualitat per als soldats rasos com de bona per als oficials d’alta graduació. Mantenen bàsicament la mateixa maquinària i el mateix personal, car ara es parla de 34 telers, 1-100 pues de filar i 166 treballadors.
Josep Duran i Sors incorporarà el seu fill al negoci i anirà traspassant-li les responsabilitats. Josep de Calassanç Duran i Mimó serà un dels fundadors, el 1863, i primer vice-president de l’Institut Industrial de Sabadell.
El 1867, l’empresa girava a nom de Duran, Miarons i Dòria. D’aquesta manera, els socis comanditaris eren presents a la denominació social. Però aquesta situació no durà gaire.
Cal Pissit, fa pocs anys.
A la mort del fundador, l’empresa portarà el nom de Vídua i Fills. De fet, l’empresa quedarà en mans de la segona i tercera generació. Josep de Calassanç Duran i Mimó i el seu fill Josep Antoni Duran i Folguera seran accionistes fundadors del Banc de Sabadell el 1881. Viuda de J. Duran i Fills es convertirà el 1891 en Fills de J. Duran, SRC, societat formada pels germans Josep Anton, Enric i Modest.
La indústria deixarà aviat de costat la filatura i es dedicarà només al tissatge. Participarà col·lectivament amb altres industrials de Sabadell a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i individualment a la de París del 1889. Declara que té aleshores 500 obrers —ens semblen molts—, un volum de vendes per valor de 600 000 pessetes i la producció d’unes 5 000 peces de doble amplada cada any.
Vint anys més tard (1909) continua produint 6 000 peces anuals, però el volum de vendes és de 2 milions de pessetes. Ven la meitat de la producció a l’interior de l’estat i l’altra meitat a Amèrica i a la resta del món.
Josep Antoni Duran serà president del Gremi de Fabricants del 1903 al 1905, i el seu germà Modest, del 1909 al 1910.
El 21 de juny de 1910 s’incendià el Vapor de cal Pissit. La destrucció fou total. Els propietaris el reconstruiran parcialment, deixant només un pis en lloc dels dos que tenia abans.
El 1915 la societat regular col·lectiva es convertirà en comanditària: Fills de J. Duran en comandita. I el 1924, en anònima: Teixits Duran, SA.
Les activitats industrials de l’empresa s’acabaren el 1970.