El retrat sobre seda de la reina Isabel II fet per Benet Malvehy (1863) es considera l’obra més important d’aquest gènere realitzada a Catalunya durant el segle XIX (propietat de Núria Malvehy).
“Fabricant no igualat i el més gran artista teixidor de la seva època. Aquesta és la presentació que fa de Benet Malvehy un escriptor i tècnic tèxtil que havia treballat a les seves ordres” (Rodón i Amigó, P., Els carrers de la Colònia Güell, Badalona 1944).
Benet Malvehy i Piqué va néixer a Igualada el 15 de maig de 1837. Als quinze anys va entrar d’aprenent a la fàbrica de Joan Escuder, la més important empresa de sederies de Catalunya. Allí aprengué la teoria i la pràctica dels teixits i pogué demostrar la seva aptitud com a dibuixant. Pocs anys després, canviava d’empresa i entrava a Bonaventura Solà i Sert Germans, fabricants de teixits de mescla. Tot i que aquests treballaven sobretot la llana, el dibuix era fonamental i Benet Malvehy demostrà una vegada més la seva vàlua.
El 1862, quan tenia vint-i-cinc anys, decidí establir-se pel seu compte. Devia estar ja bastant segur de les seves possibilitats, i optà per la seda com l’element més apte per a lluir-se. La fàbrica era al carrer Més Alt de Sant Pere de Barcelona.
Un any més tard —1863— es donarà a conèixer amb el retrat sobre seda de la reina Isabel II. “És encara avui l’obra per excel·lència més important en aquesta mena de treballs produïda en el nostre país i a la qual per mitjà d’efectes brillants d’un ordit blanc combinats sobre els efectes del dibuix produïts per una trama negra, sabé donar els contrasts resplendents i opacs que produeix la llum sobre les parts més o menys pronunciades dels cossos” (ídem). L’exhibició pública del retrat a Barcelona el catalogà aviat com el primer artista sobre seda a Catalunya. El Col·legi de l’Art Major de la Seda el nomenà mestre.
Benet Malvehy (1837-92) (La Ilustració Catalana, 1892). Benet Malvehy va ser un artista i el promotor d’una important indústria sedera.
Benet Malvehy tenia dots de dibuixant, però al talent natural hi va afegir l’estudi de l’obra feta en teixits de seda i els coneixements adquirits en innombrables viatges. Viatjà sovint a Lió, la capital sedera europea, on féu estades llargues. Recorregué França, Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Rússia, Turquia i el Marroc. Anava a la font històrica dels teixits de seda i als principals museus europeus.
En els museus estudià les antigues tècniques aplicades a la fabricació de tapissos. Un altre seder —Josep Fiter i Inglés— dirà d’ell que “definia les produccions de Pérgamo, de Mileto i de la Taurida, com si hagués pogut visitar d’aprop les instal·lacions industrials d’aquells rics mercats de l’antigor” (La Ilustració Catalana, 15 de juny de 1892). Visità Toledo i Còrdova per conèixer l’art dels àrabs com a tapissers. Estudià la manufactura de Gobelins a França, els teixits de Poitiers i de Llemotges, els tallers de Flandes, les sederies de Gènova i Venècia, les experiències angleses i alemanyes. Malvehy estava ben documentat.
Aquests viatges d’estudis els féu compatibles amb el desenvolupament de la seva fàbrica barcelonina on confeccionava domassos, brocatells i velluts de seda llisos i llavorats. Eren tots ells articles cars.
Entre les que podríem anomenar obres personals de Malvehy es poden destacar les que fabricà per al Museu Municipal de Reproduccions de Barcelona, els domassos destinats a l’església de la Mercè, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, al Palau Reial de Madrid, a l’absis de Santa Maria de Ripoll i al palau del primer comte de Güell.
Com a industrial participà a l’Exposició Industrial de Barcelona del 1871 i 1877, a la de Filadèlfia del 1876 i a la de París del 1878 —medalla d’or—.
El 1880 el despatx passà del carrer Més Alt de Sant Pere al passatge de Sant Benet, prop de la plaça de Sant Pere. La seva producció industrial s’orienta cap a la passamaneria i els teixits per a decoració. Tenia 60 telers, que treballaven seda, però també cotó i lli. El 1884 donà com a consum anual el de 1 000 quilograms de seda, 1 000 de borres de seda, 10 000 de cotó, 1 000 de fil de lli i 1 500 d’estam. Té un centenar d’obrers a la fàbrica.
Aquest mateix any —1884— i segons la premsa barcelonina, va rebre un encàrrec per mediació de Roskendal, tapisser del soldà de Constantinoble, per a fabricar 250 metres de domàs per al decorat d’una de les habitacions del palau del soldà. Coincidí l’encàrrec amb un viatge de Malvehy a Ceuta i al Marroc “con el objeto de dar a conocer los productos de la industria catalana” (Industria e Invenciones, 1884, pàg. 147).
Anunci de Josep Malvehy, fill i successor d’en Benet (El Mercurio, 1914).
Benet Malvehy era un catalanista convençut o regionalista com en deien aleshores. El 1885 fou un dels qui lliuraren personalment a Alfons XII l’anomenat Memorial de Greuges —la “Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya”—, en companyia del canonge Collell, Valentí Almirall, Àngel Guimerà i Frederic Soler “Pitarra”. Però no intervingué mai en la política activa.
El 1889 fou nomenat president del Col·legi de l’Art Major de la Seda, càrrec que ocuparà fins a la seva mort a començament del mes de juny de 1892 a Sant Sadurní d’Anoia, a donde había ido en busca de alivio a sus dolencias (Diari de Barcelona, 4 de juny de 1892).
L’empresa passarà a mans del seu fill Josep Malvehy i Font, que continuarà la producció, centrada encara en la passamaneria i els teixits de seda de fantasia. Al final de segle tenia 60 telers a la fàbrica del passatge de Sant Benet, un edifici de quatre pisos ocupat per l’empresa. El prestigi de la casa es mantenia intacte si tenim en compte alguns encàrrecs rebuts. El 1912, rebé la visita de la infanta Isabel, la qual assistí al teixit de la bandera del cuirassat España, en virtut d’una subscripció pública de les dones espanyoles, encapçalada per la reina. La infanta, amb motiu de la seva estada a Barcelona, visità la fàbrica Malvehy i la de la Hispano-Suïssa.
Josep Malvehy serà president del Collegi de l’Art Major de la Seda des del 1913 al 1916. La societat es convertirà primer en comanditària —Josep Malvehy i Companyia, Societat en Comandita— i en anònima després —Tèxtils Malvehy i Samaranch, SA i Tèxtils Malvehy, SA (1930)—, sota la presidència d’August Malvehy, nét del fundador.
Les activitats industrials s’acabaren al començament de la dècada dels anys setanta.